La monarquia
Lluís Simon
Massificació reial
En ple debat i també amb grans protestes per la massificació pel turisme a Mallorca i la resta de les Illes Balears, només ens faltava la parada nacional de monstres de cada estiu amb la família reial espanyola ocupant un cop més el Palau de Marivent i passejant per les platges i els principals indrets turístics amb tot el seu seguici. Ni trobaran cues ni els faltarà de res. Si la gent no s’aparta ja s’encarregaran d’apartar-los. Felip VI i tota la seva tropa han vingut a aquest món a ser exemples i a fe de Déu que ho seran. Amb l’illa a rebentar, s’hi afegiran ells, a veure si peta tot i s’acaba enfonsant, com l’Atlàntida.
Això sí, gairebé tothom, començant per les autoritats que miren –o ho diuen– de posar límits a aquesta situació que es viu a l’illa, els rebrà amb els braços oberts. Teòricament els reis i tota la seva família eren els millors ambaixadors que podien tenir per promocionar precisament el turisme, però ara es tracta de frenar-lo, i ni tan sols així aconseguiran que se’n vagin a un altre lloc, per exemple a Extremadura, a Ceuta i Melilla. A banda d’obrir el port per a Sa Majestat cada vegada que vulgui anar a voltar amb el seu veler o rodejar de seguretat mitja ciutat amb els recursos dels ciutadans, aquest cop l’agenda del monarca serà del tot gratificant, coneixent el personatge. Aquesta vegada totes les grans autoritats de les Balears són del PP o Vox. El borbó, que sap català, segons han recordat des de fa anys des de les planes de La Vanguardia, podrà practicar el baleà, la llengua pròpia que segons els amics de Vox es parla per aquells verals i podrà felicitar personalment presidents i consellers pels canvis en l’educació i l’administració pública que tenen un objectiu final semblant al que va manifestar un altre Felip ben conegut, el V. Que del català no en quedin ni les engrunes.
Això del Palau de Marivent, a més, sembla una casa de barrets. Ep, ho dic de forma literal. Que ningú s’enfadi. A banda del rei i la seva família, durant tot l’estiu allà no pot acostar-s’hi ningú més. Hi van, com si fossin la família reial britànica en el derbi d’Epsom, lluint les seves millors gales. Vestits no precisament de Zara i amb capells de tots els estils. Quan el borbó deixa la casa lliure per començar unes segones vacances, el palau passa a ser ocupat per les infantes, els seus fills i les seves amigues, i no oblidem l’emèrita Sofia, que també hi passa unes quantes setmanes amb l’objectiu d’assaltar les grans joieries de la ciutat. Amb els nostres diners. Això també.
Cap al desert
L’altra aportació que faran aquest estius el borbons a la lluita contra el canvi climàtic és viatjar com més millor cap a Abu Dhabi, país on viuen a 15 graus en ple agost i en ple desert. No només s’ha d’anar a visitar Joan Carles, que vola cada dos per tres a Suïssa o a Galícia, sinó a Froilà, que es veu que treballa també en temes relacionats amb l’ecologia i el medi ambient. Això de l’exemplaritat d’aquesta família és de traca. A banda de les vacances públiques a Mallorca, en fan unes altres de privades a l’altra punta del món. No s’estalvien despeses perquè mereixen, és clar, passar desapercebuts després de tanta angoixa existencial durant la resta de l’any. I les nenes, és clar, cada vegada són més grans i volen conèixer més món. De Nova York a les Maldives, el món és seu.
El nou comte-duc d’Olivares
Resulta que Felip VI sabia el que es feia quan signava la llei d’amnistia. Ja li van dir que no patís, que Puigdemont i companyia, digués el que digués el text, anirien a la garjola si trepitjaven un metre del sagrat regne d’Espanya. Per això ja compta amb el seu propi comte-duc d’Olivares, l’amic Pablo Llarena, que està fent de bon grat la feina bruta i després ja rebrà, al temps, tots els honors, perquè aquesta cosa la casa reial sí que la té. Si lliura medalles a dictadors i sàtrapes d’arreu del món, com no ho ha de fer amb el magistrat major del regne? Pel mateix preu, a més, el monarca ha perdonat tots els policies i guàrdies civils que ell va enviar a Catalunya a fotre’ns d’hòsties.
Els presidents passen i els reis...
Recordem que en la llegendària sèrie de la BBC Sí, ministre el principal argument de Sir Humphrey és que els polítics passen i ells, els funcionaris, es queden. O sigui, en realitat són els que tenen el poder guanyi qui guanyi les eleccions. El mateix passa amb els monarques. Ho hem vist precisament aquest cap de setmana a la Gran Bretanya. Unes altres eleccions, un altre president i un altre partit, però a l’hora de la veritat a Carles III i a la seva família, per molt malalts que estiguin, no els traurà ningú de Buckingham.
