Societat

El Govern preveu licitar el Plemcat a principis del 2025

El Departament d’Acció Climàtica preveu licitar la plataforma d’assaig d’eòlica marina Plemcat a principis del 2025 i espera que sigui una “realitat” a inicis del 2026, segons recull l’ACN. La proposta té com a objectiu “testar” aquesta tecnologia abans no s’implantin els parcs eòlics marins previstos per l’Estat al Golf de Roses.

Les entitats ecologistes fa temps que es manifesten en contra del projecte, que ara suma nous detractors. En aquest sentit, Unió de Pagesos ha convocat aquest dimarts una concentració a Figueres per protestar contra la línia d’evacuació terrestre que afecta diversos conreus i els alcaldes dels municipis de l’Armentera, Sant Pere Pescador, Vilaür, l’Escala, Sant Mori i Ventalló es mostren preocupats pel traçat que els impacta de ple.

En total, la línia terrestre que discorre soterrada afectarà 254 finques. Un 60% del traçat discorrerà per llindars de finques agrícoles, un 31% per camins i un 9% -1,5 km del total- creuarà pel mig els conreus. En concret, es tracta de 13 finques que patiran aquestes afectacions, la majoria (8) a Ventalló. De la resta, tres s’ubiquen a l’Escala, una a Sant Pere Pescador i una a Sant Mori.

Des del Departament d’Acció Climàtica, insisteixen que en tots els casos es faran expropiacions només del pas subterrani per la servitud de la rasa i no per la totalitat de la finca. Això implicarà que, un cop s’hagin fet els treballs i s’hagi soterrat i tapat la línia, s’hi podrà continuar cultivant. Fins i tot, diuen, en el cas de les pomeres que, tot i ser cultius llenyosos i de profunditat, es podrien continuar treballant arribant a un acord.

A més, la previsió és que totes les arquetes d’accés a la línia -l’únic punt sobre el qual no es podrà seguir cultivant- s’ubicaran en camions o en llindars de finques per minimitzar l’afectació.

D’altra banda, el Departament diu que per aquestes expropiacions s’està oferint un “sobrepreu” del 25% per sobre del es paga en aquests casos i que l’afectació estarà condicionada a la vida útil del projecte.

El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, en canvi, diu el que preu que es pretén pagar per les expropiacions està molt per sota de l’afectació real que tindran aquestes finques. “Són molt baixes, fan riure”, afirma. Però també els “preocupa” l’impacte en el valor del sol que pot generar. “S’hi podrien acabar posant plantes fotovoltaiques i podrien acabar generant una distorsió al mercat de la terrat tant en lloguer com en compravenda”, afirma.

Des del Departament neguen la major i garanteixen que la línia d’evacuació prevista serà exclusivament per a aquest projecte, descartant que es puguin utilitzar amb altres finalitats comercials. Però tant Unió de Pagesos com els alcaldes afectats temen que això canviï d’aquí a uns anys i amb nous governs, tenint en compte que la vida útil del projecte serà de 30 anys.

“Ens preocupa perquè afecta plantacions de Poma de Girona i futures plantacions d’olivera a l’Empordà, que també té una DO protegida. Que hi hagi una nova línia al territori sabem que pot portar unes conseqüències que ja hem viscut en altres llocs de Catalunya”, insisteix Poch.

Els alcaldes, en contra del projecte

Per la seva banda, l’alcaldessa de l’Armentera, Cèlia Garbí, critica la forma com se’ls ha comunicat el projecte i diu que això, d’entrada, ja els genera desconfiança. “Ens ho van dir tres dies abans que sortís al BOE”, explica. En aquest sentit, diu que el seu municipi, juntament amb els de Ventalló, l’Escala o Sant Mori, tindran afectacions evidents amb el traçat de la línia i s’hi oposen de ple. No només a la línia sinó al projecte en la seva totalitat i ja avancen que hi presentaran al·legacions. L’alcalde de Sant Mori, Joan Geli, explica, a tall d’exemple, que en el seu cas la línia creua el seu municipi i que obligarà a aixecar el carrer que passa per davant de l’Ajuntament.

Les parts han acordat amb Acció Climàtica tornar-se a reunir i estudiar de forma conjunta i acurada el traçat de la línia terrestre. “S’han compromès a mirar-ho”, diu Poch.

La tramitació i el finançament

El termini d’exposició pública acabarà el 8 d’agost i, a partir d’aleshores, Acció Climàtica preveu que es resolguin les al·legacions i que el projecte continuï amb la tramitació. Això implicaria que, en l’escenari més optimista, es pogués licitar el projecte constructiu del Plemcat a principis del 2025 i que estigués en funcionament entre finals de l’any que ve i inicis del 26.

El projecte compta amb un finançament de 30 milions per part de Red Marinas de l’Estat i el Govern ha tancat recentment el contracte programa amb l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) amb més de 60 milions d’euros, que permetran finançar la totalitat dels 80 milions amb què està valorat el projecte.

Això, al seu torn, permetrà reprendre que en breu es puguin formalitzar els contractes amb les les empreses que han d’instal·lar prototips a la plataforma d’assaig, que estaven pendents per falta de pressupost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.