L’hort medieval del monestir de Pedralbes
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes culmina el seu projecte de recuperació de l’hort medieval; una iniciativa líder en agricultura ecològica, reconstrucció històrica i integració social.
Les plantes aromàtiques atrauen tot un seguit d’insectes pol·linitzadors, com les abelles o les papallones, que són essencials per a tot l’ecosistema de l’hort, així com pel control de possibles plagues.
L’aigua de la mina que històricament ha abastit el monestir i que ara torna a regar l’hort és aigua de quilòmetre zero que afavoreix la sostenibilitat i el consum responsable, atès que el seu origen és freàtic i, per tant, no forma part de la xarxa de la ciutat.
A Pedralbes, prop de l’antiga vil·la de Sarrià, però lluny del bullici de la ciutat, es troba la imponent silueta del monestir de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada. A la façana sud del conjunt murallat, un espai de gairebé 3.000 m² de cultiu va servir, des dels seus inicis i fins a finals del segle XX, per al cultiu de les fruites, les verdures, els llegums, i les hortalisses que les religioses consumien, així com les plantes remeieres amb les quals preparaven els medicaments.
Amb la voluntat d’establir un diàleg entre el patrimoni històric i el natural i, alhora, integrar tot un seguit de projectes educatius i socials al seu voltant, el museu del monestir va iniciar l’any 2017 un projecte multidisciplinari per recuperar l’ús original d’aquest espai. L’equip de treball, format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials, va concebre un espai únic que permet promoure valors i actituds envers la cura del medi ambient i a dinamitzar la cultura a través del treball cooperatiu i inclusiu.
Gràcies a les intervencions arqueològiques es varen poder recuperar els camins històrics i les instal·lacions de reg tradicionals que, encara avui dia, gràcies a la mina d’aigua freàtica propietat del monestir, poden seguir nodrint els conreus de l’hort. D’aquesta manera es garanteix la convivència entre l’espai verd, l’estructura arquitectònica i històrica del monestir i l’espai museïtzat.
La recuperació de l’hort des d’una perspectiva històrica va comportar un exhaustiu estudi per determinar les espècies que s’hi havien de sembrar. Per fer-ho, es van consultar els documents medievals custodiats a l’arxiu del mateix monestir i els tractats agrícoles de l’època on es recullen les espècies i les tècniques de cultiu durant l’edat mitjana.
En aquesta línia, l’hort del monestir, estructurat en quatre parcel·les, inclou espècies autòctones i locals que actualment s’han deixat de sembrar o estan en perill d’extinció, a partir de tècniques agrícoles medievals, altrament conegudes com a orgàniques. Aquest tipus d’agricultura és un dels fonaments del que actualment s’anomena agricultura ecològica, que es complementa amb coneixements científics i tecnològics contemporanis. Aquestes tècniques tenen com a objectiu conrear a perpetuïtat, evitar malmetre els recursos naturals i no comprometre les necessitats de les generacions següents. Per combatre les plagues i garantir la fertilitat de la terra es fan servir tècniques com el policultiu, l’alternança i la combinació de cultius, l’ús de nutrients o fertilitzants d’origen orgànic, la selecció d’espècies locals i adaptades a l’entorn climàtic immediat o l’ús efectiu de la irrigació. Tot el que entra a l’hort prové del mateix hort, i tot és orgànic i renovable.
La primera parcel·la està destinada a les verdures de fulla verda, com els espinacs o els enciams i la segona a les lleguminoses, com els pèsols, les llenties o els cigrons. Un camí de terra separa aquestes dues primeres parcel·les de les dues darreres, dedicades als arbres fruiters i plantes medicinals, secundat per tot un seguit de vinyes i una esplèndida pèrgola de vímet natural. Entre els arbres plantats, alguns encara molt incipients, podem trobar el pomer, el perer, l’ametller, el codonyer, el nespler, el magraner i la servera. També s’hi podran trobar melons i albudeques. Al jardí medicinal, de plantes aromàtiques, s’hi pot trobar la farigola, el romaní, la sàlvia o l’orenga.
Per a la gestió de l’hort, es compta amb la participació d’entitats de l’entorn que treballen per a la inclusió de col·lectius amb risc d’exclusió social, com la Fundació CEE Guru i Associació i el Centre Ocupacional Pedralbes i tota la collita es destina a organitzacions socials de proximitat com el Centre d’Acollida ASSÍS, que treballa amb el sensellarisme.
Aquest any 2024, l’hort del monestir ha obtingut el reconeixement de ser seleccionat com una de les 10 millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea per l’European Heritage Hub, un projecte pilot finançat per la Unió Europea nascut per impulsar la transició cap a una societat sostenible, digital i integradora.