Societat
La radiació solar que reben els socorristes supera vint vegades la dosi segura
La radiació ultraviolada que reben els socorristes supera amb escreix els límits de seguretat i, per tant, aquests professionals tenen un alt risc de desenvolupar diferents tipus de càncer de pell. És una de les principals conclusions d’un estudi que l’hospital Clínic va fer el 2018 a les platges de Barcelona i que s’ha fet públic ara, un cop les cadires de socorrista s’han canviat per casetes de vigilància arran dels resultats obtinguts.
Els investigadors van calcular que els socorristes de fototipus II que treballaven de maig a setembre amb un contracte de 1.000 hores van rebre més de 415 vegades la dosis eritematosa mínima (DEM) durant la temporada. La DEM és la dosi de radiació UV necessària per envermellir la pell les 24 hores següents a l’exposició i varia segons el tipus de pell. L’estudi també mostrava que, a les dues del migdia dels mesos de juny i juliol, la dosi necessària per produir un envermelliment de la pell s’assolia en només 18 minuts.
“La radiació UV està catalogada com a carcinogen en la mateixa categoria que el tabac o l’arsènic, però no actuem socialment de la mateixa manera. El coneixement hi és, ara cal canviar les actituds de la societat”, assegura la cap de dermatologia de l’hospital Clínic, la doctora Susana Puig. La radiació ultraviolada s’associa de forma clara a la incidència de melanoma i altres càncers de pell, i es calcula que protegir-se de forma adequada podria prevenir el 90% dels casos.
Cadires insuficients
En l’estudi es va mesurar la radiació dels socorristes a la cadira de vigilància, amb un para-sol a la part superior. Les mesures es van prendre en quatre llocs diferents, cada 30 minuts, des de les 10.45 h fins a les 19.15 h. Es van analitzar les dosis rebudes en diferents punts, com ara els braços o els peus, i es va veure que, tot i estar a la cadira, el braç dret dels socorristes rebia un nivell de radiació 16 cops superior a la dosi segura.
La doctora Puig explica que els resultats, que es van entregar als sindicats de socorristes amb un informe que van elevar a l’Ajuntament de Barcelona, van motivar el canvi de les cadires per un nou prototip de torres de vigilància, unes casetes que ofereixen molta més protecció. “És un estudi que no només ha permès generar coneixement científic sinó que ha canviat actituds”, remarca. Tot i aquest canvi a Barcelona i que les casetes comencen a ser habituals en altres platges del litoral català, també hi ha municipis que mantenen les cadires de vigilant.
Les empreses que contracten els socorristes els han de facilitar ulleres de protecció ultraviolada, roba i cremes de fotoprotecció, i els han de programar controls dermatològics anuals. Ara bé, la normativa no és tan estricta amb els socorristes de piscines i les activitats amb monitors i infants exposats al sol al migdia són encara molt habituals aquests mesos. D’aquí que els investigadors reclamin un canvi social i molta més conscienciació.
