SOCIETAT
A la recerca de tots els Canets del món
Cada municipi fa bandera de la seva singularitat i per als veïns i veïnes l’orgull de ser d’un poble és únic i intransferible. Hi ha ocasions, però, en què la casualitat juga a favor de teixir complicitats amb altres poblacions que la història ha fet que coincidissin en algun aspecte, com ara el nom. Aquest escenari és el que ha aprofitat Canet del Mar, al Maresme, per localitzar en el mapa totes aquelles localitats que també es diuen Canet, amb l’objectiu d’establir llaços en àmbits tan diversos com poden ser la cultura, l’educació i l’economia. En el ple del mes de juny passat el projecte ja va passar pel sedàs de l’aprovació i en va sortir nomenat un comissionat, el regidor de Primàries, a l’oposició, Jordi Castellà, que haurà d’entomar la feina. No parteix del no res, perquè la idea primigènia de la proposta cal buscar-la als anys noranta del segle passat i a través d’un dels alcaldes més carismàtics del municipi, Josep Rovira. “Llavors ja vam parlar de fer un agermanament i el nom de Canets del Món ens va semblar molt adient, però la proposta no va reeixir perquè no vam trobar un regidor disposat a liderar-ho i a dinamitzar la xarxa de cooperació i d’intercanvi”, explica Castellà, que hi afegeix que, malgrat això, en converses posteriors amb Rovira pels carrers del municipi sempre van mantenir viva la idea.
“I la idea finalment ha agafat cos!”, constata el regidor. De moment ja hi ha una llista de quinze Canets, inclòs el del Maresme, escampats per la geografia europea. Un de molt a prop, Canet d’Adri; cinc a Occitània: Canet de Rosselló, Canet (Erau), Canet (Aude), Canet de Salars i Cannet; dos al País Valencià: Canet d’en Berenguer i Canet lo Roig; dos a la zona de la Provença, Alps i Costa Blava: Le Cannet (Lo Canet) i Cannet-des-Maures; dos a la Llombardia: Canneto Sull’Oglio i Canneto Pavese; un als Alts de França, Cannet, i un a Aragó, Caneto.
Àmbits molt diversos
En total sumen prop de 95.000 habitants. Un gros prou important per estrènyer llaços d’afecte entre poblacions. “Per al nostre Canet representaria un fet important crear una marca que el singularitzés, el visibilitzés i que, a més, n’augmentés l’atractiu per als visitants”, indica Castellà, que admet que tot just comença una feina complexa que demana paciència, obstinació i un pèl de sort per aconseguir els objectius de crear lligams entre els diferents municipis. “No serà fàcil convèncer tothom, però partim de la base d’una proposta engrescadora que pot aportar molts beneficis a les poblacions que decideixin fer el pas”, comenta el regidor. Beneficis que es concreten en àmbits tan diversos com l’intercanvi de models de gestió municipal organitzant trobades sectorials sobre la gestió local i compartint experiències; l’intercanvi econòmic “a través de la marca turística incentivant propostes com ara Camins de Canet”; l’intercanvi festiu, social, cultural i històric dels municipis creant una festa conjunta, fomentant la relació entre associacions, un circuit cultural o impulsant el català, sobretot amb les poblacions que el comparteixen com a llengua comuna. “També pensem a fomentar l’intercanvi formatiu o d’esplai entre els joves i l’esportiu creant una competició entre les diferents poblacions”, hi afegeix Jordi Castellà.
Agermanament diferent
Jordi Castellà romp una llança a favor de la vigència d’una figura com l’agermanament, que sembla haver perdut embranzida. “Volem anar més enllà d’un agermanament tradicional, el volem dotar de contingut i no quedar-nos amb la simple etiqueta o amb el rètol que indica que ens uneix alguna cosa amb una població estrangera”, concreta, i hi afegeix: “Ho concebem com una feina profitosa per a aquells que hi participin, que generi activitat i benefici.”
Castellà no es mostra sorprès d’haver trobat tants Canets repartits per Europa i ho vincula a l’herència carolíngia de Catalunya que va permetre la reconquesta dels territoris conquerits pels sarraïns. “No és casualitat que n’hi hagi vuit en territori francès i dos a la Llombardia italiana, perquè Carlemany es va casar amb una dona d’aquella zona”, recorda, i destaca que “en el fons ens uneixen més coses de les que ens pensem”.
