El secret del mamut llanut de 52.000 anys

Una recerca internacional liderada des de Barcelona per científics del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha descobert per primer cop cromosomes fossilitzats. Pertanyen a una femella de mamut llanut extraordinàriament ben conservada que va morir a terres siberianes ara fa 52.000 anys i ha arribat fins als nostres dies enterrada al permagel, la capa de sòl que a certes latituds roman per sota dels zero graus. A partir del teixit d’una orella i després de deu anys de feina, els investigadors han aconseguit reconstruir els cromosomes i revelar amb una resolució sense precedents com s’organitzava el genoma d’aquesta espècie. La recerca, publicada recentment a la revista Cell, ha permès determinar quins gens tenia actius aquest exemplar en morir, un fet que ajudarà a entendre com va ser l’evolució i l’adaptació d’aquesta espècie. I, si es vol somiar una mica, la troballa també ens deixa més a prop d’intentar fer reviure espècies extingides.

En el treball han participat mig centenar de científics, incloent-hi també equips de la Facultat de Medicina Baylor (Estats Units) i de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca). Segons la coautora principal de l’estudi, Olga Dudchenko, la supervivència d’aquests fragments d’ADN antic durant desenes de mil·lennis és “tot un misteri de la física”. Si les troballes anteriors d’ADN antic tenien mostres de 100 lletres de codi genètic, aquests cromosomes fòssils poden arribar a centenars de milions de lletres genètiques. Els investigadors creuen que el terreny permanentment congelat ha propiciat la fossilització dels cromosomes, conservant-los intactes en un estat semblant a les molècules del vidre en un tros de carn assecada de l’orella.

Comparant el genoma del mamut amb el de l’elefant, l’espècie actual més propera, els genetistes hi van trobar moltes similituds, però van localitzar aproximadament 1.000 llocs al conjunt de l’ADN amb activitat diferenciada, com ara el gen de creixement, el d’adaptació immunològica i el d’adaptació al fred, per exemple.

“Amb aquest tipus de dades de tanta qualitat en relació amb les que hi havia fins ara no només sabem quins gens té el mamut comparat amb l’elefant, sinó també quins han ajudat a l’adaptació. No només veiem quins gens estaven actius, sinó també per què. I això ens pot explicar per què es va extingir, ja sigui per canvis climàtics o per incapacitat d’adaptar-se a altres fenòmens”, assenyala el cap de grup al CNAG i també coautor principal de la investigació, Marc Martí-Renom.

Els científics diuen que aquest descobriment els facilitarà treballar amb altres tipus de mostres en un futur, sobretot de museus d’història natural on hi ha moltes mostres preservades de la mateixa manera que l’animal analitzat. “A partir d’ara, podrem estudiar una mostra antiga i la seva activitat gènica, que ens revela com es va adaptar al seu ambient en aquell moment”, hi afegeix l’investigador del centre barceloní.

“Els cromosomes fòssils han canviat les regles del joc, perquè conèixer la forma dels cromosomes d’un organisme fa possible acoblar la seqüència completa d’ADN de criatures que es van extingir”, hi afegeix Olga Dudchenko.