Activació amb conseqüències
Crítiques dels amos dels terrenys de l’àmbit afectat pel campus de Salut i el nou hospital Trueta i els veïns propers
La família que té la majoria dels terrenys del sector veu inadequat que els donin aprofitament al parc
Per l’Ajuntament gironí, l’operació farà augmentar la zona verda i crearà un connector amb Salt i Vilablareix
El primer tràmit urbanístic de pes a Girona per afavorir el desenvolupament del campus de Salut i el nou hospital Josep Trueta ha topat amb crítiques dels propietaris dels terrenys afectats i dels veïns de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia de Ter. L’Ajuntament ha aprovat, de manera inicial, la modificació número 83 del pla general per facilitar la cessió dels terrenys al govern. La modificació inclou la construcció d’un bloc de set plantes –habitatges, locals comercials i espais socials– a l’actual parc Jordi Vilamitjana, al sector de Mas Masó, a Can Gibert.
La regidora de Transformació Urbana, Cristina Andreu (Guanyem), sosté que el desenvolupament del sector és “una oportunitat única” sota la visió d’àrea urbana. “El campus donarà serveis a les persones i generarà llocs de treball i noves oportunitats econòmiques.” L’Ajuntament preveu expropiar terrenys a tocar de dos masos –el mas Bellsolà i el mas Sureda es preservaran– i permutar-los amb els terrenys del parc.
Això permetrà crear un “gran connector verd amb Salt i Vilablareix” i que superarà en metres quadrats l’actual parc, explica Andreu. L’operació s’ha fet, entre altres raons, per les limitacions d’inundabilitat i de mobilitat dels terrenys cedits per al campus –hi ha hagut l’assessorament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Per la regidora, la transformació urbana ampliarà el parc públic d’habitatge i garanteix “una mixtura de diversitat social”.
Un parc semblant al de Domeny
El nou campus farà desplaçar el parc Jordi Vilamitjana a l’altra banda del carrer de Salt. L’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), explica que el futur parc serà similar al de Domeny. Els terrenys afectats pel campus i l’hospital són privats. En principi, els amos els urbanitzaran i, a canvi, rebran terrenys en altres punts. Salellas assenyala que el projecte ha de ser “sostenible econòmicament”. El parc urbà de patinatge es traslladarà i a la futura zona verda hi haurà més espais d’oci.
La nova zona verda que guanyarà Girona anirà en paral·lel a la riera Marroc, destaca l’alcalde Salellas. “Serà un connector verd amb Salt i Vilablareix”, detalla Andreu. Es construirà, a més, un nou pont fins al polígon Mas Xirgu. El mes passat, l’Ajuntament va informar que del total de l’àmbit afectat pel campus de Salut (121.247,24 m²) gairebé la meitat serà per al parc (57.012,24 m²), 43.676,46 m² per construir 370 habitatges i 16.650 m² exclusivament per al campus.
Els veïns de Can Gibert i Santa Eugènia, actius, critiquen que es vulgui edificar sobre l’actual parc Jordi Vilamitjana. Pel secretari de l’associació de Can Gibert, Josep Maria Dalmau, el barri perdria el parc i guanyaria “un miler d’habitants”, quan ja és “el més dens de Girona”.
El PSC lamenta que l’operació del campus i el Trueta inclogui l’afectació al parc i mitja peça d’equipaments –s’hi havia de fer la seu definitiva de l’escola Balandrau. Per la portaveu, Sílvia Paneque, la planificació fa perdre qualitat de vida al barri perquè “allunya” els espais verds “cap a la perifèria i no els manté integrats a la trama urbana”. Recorda que el treball comunitari fet anys enrere entre agents diversos per definir el parc Vilamitjana podria quedar en no res. El PSC no veu clar l’impacte econòmic i, atesos els obstacles pel camí, defensa que es pugui desenvolupar l’àmbit de Salt al marge del de Girona.
“És una barreja de sectors”
Els terrenys que l’Ajuntament ha de cedir a la Generalitat són de titularitat privada. La majoria són de la família Bellsolà. La seva portaveu, Olga Bellsolà, no veu gens bé que els expropiïn els terrenys i els compensin amb aprofitament urbanístic a l’altra banda del carrer de Salt (al parc). “Hi ha altres opcions més coherents”, assenyala. Per Bellsolà, l’àmbit afectat pel campus és una “barreja de sectors”. N’hi ha un que ja està urbanitzat i l’altre, més proper a la riera Marroc, que “es va urbanitzar en una primera fase, però que està pendent de ser urbanitzat”, afirma. La representant de la família considera que podrien mantenir els usos privats sense anar-se’n al parc. Els amos dels terrenys on hi ha el Nou Mas Sureda (un restaurant) no tenen detalls de l’operació, han assenyalat.
L’Ajuntament treballa perquè la modificació 83 es pugui aprovar de manera definitiva l’any que ve. Ara, també ha de donar audiència a nou municipis de l’àrea urbana, incloent-hi Salt, Celrà i Sarrià de Ter, entre d’altres. Posteriorment, la Comissió Territorial d’Urbanisme haurà d’avalar la modificació. Salellas explica que l’any que ve la Generalitat hauria de tenir decidit el projecte per construir el campus i l’hospital que donarà servei, d’aquí a uns anys, a més de 800.000 persones de la regió sanitària.
Nou accés amb rotonda a nivell inferior a la via, a Salt
A Salt, la junta de govern local va aprovar, al març, l’avanç del pla parcial del sector sud i el pla parcial del subsector 1, que és on hi haurà el campus de Salut i el nou hospital Josep Trueta, amb les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona i equipaments de recerca. El campus tindrà 150.000 m², incloent-hi 123.000 de Salt. Al maig, els ajuntaments de Girona, Salt i Vilablareix van signar un conveni per facilitar que la Generalitat inverteixi 12,5 milions per assumir dos trams de la C-65 i construir accessos a Girona i a Salt –fins ara, eren dels dos consistoris.
Hi haurà una rotonda a nivell inferior a la via amb els respectius ramals d’enllaç i carrils d’accés en la intersecció amb el perllongament del carrer Francesc Macià. El nou accés a Salt suposarà l’eliminació de l’actual rotonda, a la intersecció amb l’avinguda del Marquès de Camps. Dels 12,5 milions esmentats i fins als 15,2 milions totals, els ajuntaments de Salt i Vilablareix finançaran les obres amb càrrec als desenvolupaments urbanístics que facilitaran als amos dels terrenys.
