L’altra batalla de Navas
Recollida de signatures a partir del setembre per canviar el nom del barri pel de Torrent de la Guineu
Un grup de veïns reivindica que la via fluvial els uneix històricament com a barri, i no una contesa bèl·lica a Jaén
Argumenten que la nova denominació permetria fer créixer el sentiment de pertinença
L’estació de Navas és l’única de Barcelona que dona nom a un barri i no a l’inrevés. Aquesta és l’“anomalia” que un grup d’activistes aixoplugats dins l’associació de veïns volen reparar amb el llançament, a mitjan setembre, d’una campanya de recollida de signatures per poder presentar a la seu del districte de Sant Andreu una iniciativa ciutadana per canviar el nom del barri pel de Torrent de la Guineu. Fa més d’un any que hi treballen. Consideren que el nom no fa la cosa i reivindiquen que l’antic torrent de la Guineu, que travessava la zona longitudinalment, és l’eix geogràfic i històric que uneix el barri, la banda mar amb la banda muntanya, dividides primer per les vies del ferrocarril i després, també per l’avinguda Meridiana. El torrent naixia a l’anomenada font del Cuento, al Guinardó, i creuava el barri des de l’actual passatge d’Artemis fins al carrer del Torrent de la Guineu, que és un cul-de-sac amb alguna casa antiga i una numeració que neix com un bolet a partir del número 106. Després el torrent desembocava a la llacuna del Poblenou.
El barri, doncs, pren el nom de l’estació, que al seu torn el manlleva del carrer de Las Navas de Tolosa, una batalla que va tenir lloc el 1212 a prop de Jaén. Li van posar així a proposta del polític Víctor Balaguer, que va suggerir conteses històriques per a un seguit de carrers verticals de l’Eixample: Girona, Bailèn, Castillejos, Lepant i... Navas de Tolosa. La primera meitat del segle XX el carrer es va dir també Bilbao i va anar canviant de nom fins que el 1944 la part de sobre d’Aragó es va quedar definitivament amb el de Navas —la de sota encara es diu Bilbao i segueix la numeració—. No és fins al 1953 que no s’inaugura l’estació amb gran pompa i càrrega ideològica, tal com explica un dels impulsors de la iniciativa del canvi de nom, Alfred Puig. Amb l’obertura de la parròquia de Sant Joan Bosco dels salesians, el barri es comença a anomenar Bosco i no és fins al 1978 que es crea l’associació de veïns a partir de la de comerciants de la plaça de Ferran Reyes, centre del barri. “És llavors quan apareix per primer cop el nom de Navas per al barri, vinculat a l’associació de veïns”, diu Puig.
En aquells primers anys de la Transició d’efervescència social els veïns pinten una pancarta que diu Navas vol ser barri i es mouen per recuperar la font de la Guineu. Puig recorda que s’acaba erigint el 1982 per obra de l’arquitecte Xavier Veciana. El 1991 l’Ajuntament aprova que un tros del carrer de Biscaia es reanomeni Torrent de la Guineu. “Hi ha gent que recorda que el barri havia reivindicat el vincle amb la font i el torrent”, explica Puig.
“Però el canvi de nom no és només per raons històriques”, puntualitza Mireia Plana, una altra membre del grup impulsor de la iniciativa, format per una dotzena de persones. “Som el cul del districte, un barri de frontera. Volem un nom amb el qual la gent es pugui sentir identificada, no el d’una batalla contra l’infidel que va tenir lloc a Andalusia”, continua. Al barri hi viuen unes 22.000 persones, amb una presència considerable de marroquins i, sobretot, berbers, subratllen. “Un nom que estigui arrelat en aquest trosset de terra fa que la gent tingui més sentiment de pertinença. Vivim en un barri que ha tingut un paper en aquesta ciutat, volem que la gent que vingui a viure-hi se’n senti orgullosa”, reivindica Plana. “Fa la sensació que estem diluïts”, hi afegeix Puig.
Més de 700 signatures i tres grups
Si obtenen més de 700 signatures de majors de 16 anys residents al districte a favor del canvi de nom, podran vehicular la reivindicació com un punt de l’ordre del dia al ple del districte. Tindran dos mesos a partir del setembre per aconseguir-les. Calculen que a final d’any podrien sotmetre la qüestió a votació i necessiten el suport d’almenys tres grups polítics. De moment no n’hi ha cap que s’hagi pronunciat, més enllà de la ultradreta, que hi està en contra.
Des de Navas miren de reüll el que passa amb el canvi de nom imposat pel franquisme a la plaça del Virrei Amat, a Nou Barris, on una plataforma veïnal vol recuperar l’original de Joan Salvat-Papasseit. El ple del consell de districte ho va rebutjar aquest mes de juliol, però el cas de Sant Andreu és diferent, recorden els veïns, perquè no es tracta de canviar el nom del carrer Navas de Tolosa, sinó el del barri, i no hi ha cap altre barri que se’n digui. “Aprofitant la nova urbanització de l’avinguda Meridiana creiem que és el moment per reivindicar allò que ens uneix com a barri, aquest torrent”, diuen els seus pasquins.
Després d’un llarg periple pel tancament de la fàbrica Fabra i Coats, l’espai on avui hi ha la font de la Guineu va acabar finalment en mans de la Sareb, que el té tancat i barrat. Els veïns volen obrir l’entorn al públic, però aquesta és encara una altra batalla de Navas.