Una falla, principal causa de l'enfonsament del Carmel

Els pèrits que han investigat l'enfonsament de la cua de maniobres del barri del Carmel de Barcelona durant les obres d'ampliació de la Línia 5 del Metro, que va tenir lloc el gener del 2005, ha arribat a la conclusió que la causa "fonamental" del sinistre ha estat l'existència a la zona d'una falla "no considerada al projecte ni advertida durant la construcció", l'amplitud de la qual "era suficient per provocar la inestabilitat al no existir un sosteniment apropiat".

Així ho han reflectit al seu informe, de més de cent pàgines i al qual ha tingut accés Europa Press, els catedràtics d'enginyeria del Terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano, que han treballat a partir de les mostres que van obtenir a la galeria transversal que la jutge encarregada del cas va ordenar excavar el març del 2006 a la zona del túnel de maniobra per esbrinar amb exactitud les causes de l'enfonsament.

Descobriment notori
Els perits van realitzar un reconeixement del terreny específic i local a l'entorn de la zona on es va produir el col·lapse, i "el descobriment més notori" ha estat, segons l'informe "l'existència a l'entorn de la zona del col·lapse d'una roca fallada que va ser interceptada per les excavacions", causa "fonamental" de l'enfonsament.

Aquesta possibilitat, segons els experts, "no era descartable a la vista dels reconeixements del projecte", però no va ser presa en consideració, ni advertida durant la perforació, malgrat que la seva resistència era "clarament menor" que la de la resta de les roques del Carmel, i la seva amplitud era capaç de "provocar la inestabilitat al no tenir un sosteniment apropiat".