L’habitatge i el sou retarda als 29,8 anys l’emancipació juvenil

L’edat d’emancipació dels joves catalans se situa els 29,8 anys de mitjana, quatre anys per sobre de la mitjana europea, que és de 26 i lleugerament inferior als 30,3 anys de l’Estat. Així es desprèn del tercer monogràfic de la càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE). L’estudi assenyala que la mitjana d’emancipació dels joves europeus d’entre 18 i 34 anys se situa 10 punts per sobre. Entre els principals factors que demoren l’emancipació juvenil, hi ha l’evolució dels salaris i la taxa de temporalitat, el preu d’habitatge i la manca d’oferta d’habitatge protegit.

Cal recordar que els preus del lloguer des del 2015 s’han disparat un 53% acumulat mentre que en el mateix període la renda per càpita a Catalunya ha retrocedit deu punts. L’autor del monogràfic i catedràtic d’Economia Aplicada al Tecnocampus-UPF, Josep Maria Raya, alerta que un dels problemes que tenen els joves a l’hora d’accedir a l’habitatge és l’evolució que han patit els salaris: “No és només que els salaris no augmentin sinó que la vida augmenta de preu. Els joves estan perdent poder adquisitiu”.

Davant la dificultat d’obtenir un habitatge de compra, els joves apunten cap al mercat de lloguer, que ja està tensionat per la manca d’oferta. En aquest sentit, Raya aposta perquè s’ofereixin incentius als joves solvents que poden fer front a una quota d’hipoteca però no tenen estalvis per fer l’entrada. Es tractaria, doncs, que poguessin signar un préstec per més del 80% de l’habitatge o que l’Estat assumís part de la propietat del pis (per exemple un 20%) o els avalés.