Quan la SAFA era una gran família

La Nylstar, antigament coneguda com a SAFA (Societat Anònima de Fibres Artificials), va tenir un paper crucial en la transformació del petit poble de pescadors de Blanes en una comunitat industrial vibrant i dinàmica. Fundada com una de les primeres fàbriques de fibres artificials de l’Estat espanyol, l’empresa va ser pionera en la producció de materials tèxtils que es van convertir en referents a escala nacional i internacional. L’expansió de l’empresa tèxtil no només va tenir un impacte significatiu en l’economia local, sinó que també va ser determinant per a l’increment exponencial del nombre d’habitants. A mesura que Nylstar creixia i diversificava la seva producció, atreia treballadors i les seves famílies, convertint la localitat en un nucli urbà en creixement continu.

José Antonio Guerrero, que va treballar com a tècnic de maquinària a Nylstar durant quaranta-sis anys, és un testimoni viu d’aquesta transformació. Des de la seva entrada a l’empresa fins a la seva jubilació el desembre del 2022, Guerrero va veure com Nylstar es desenvolupava i canviava, adaptant-se a les necessitats del mercat i a les noves tecnologies. Explica amb detall com la SAFA es va convertir en una petita ciutat autònoma dins de Blanes. “Comptava amb una sèrie d’infraestructures i serveis per als seus empleats, incloent-hi habitatges dins del mateix complex, un economat on podien comprar a preus assequibles, i un servei d’autobusos que els recollia i els portava a casa”, explica. Aquest nivell de benestar i comunitat va fomentar un fort sentiment de pertinença entre els treballadors, que Guerrero descriu com “una gran família”. No obstant això, també expressa la seva tristesa en veure la decadència d’una empresa que havia estat capdavantera i que havia posat Blanes al mapa com un centre de producció tèxtil d’avantguarda.

Nylstar es va distingir per la seva capacitat d’innovació i diversificació en la producció de diferents tipus de fils. Entre aquests, destaca la poliamida tèxtil sota la marca pròpia Meryl, reconeguda per la seva qualitat i versatilitat. També van produir polièster, que es va comercialitzar amb el nom de Tergal, i van explorar nous horitzons amb el fil de colors, un producte que va ser revolucionari en el mercat tèxtil de l’època. Aquesta aposta per la diversitat de productes va consolidar la posició de Nylstar com a líder en el sector. Tot i això, Guerrero assenyala que aquesta diversificació, especialment l’entrada en el mercat del fil de colors, va marcar, segons ell, “el començament del declivi de l’empresa”, ja que es va allunyar dels seus productes tradicionals que li havien donat èxit.

L’any 2007 va ser un punt d’inflexió per a Nylstar; va ser quan l’empresa va entrar en concurs de creditors a causa de problemes financers. En aquest moment crític, Alfons Cirera va adquirir l’empresa a través de la seva societat, Praedium. Cirera també va adquirir altres empreses, com la planta de filatura Montefibre, Sisa 1952 i la marca de bosses de luxe Lupo, totes en liquidació actualment. Amb una certa desil·lusió, Guerrero comenta que el problema va radicar en el fet que Cirera “era un subhaster sense experiència ni coneixements en el sector tèxtil”. Aquesta falta d’experiència, segons Guerrero, va contribuir decisivament a la decadència de Nylstar, una empresa que havia estat un pilar fonamental per a l’economia i la comunitat de Blanes. Guerrero té al seu telèfon fotografies antigues de la SAFA, tant de les instal·lacions per les quals ha passejat durant gairebé cinquanta anys, com dels companys que l’han acompanyat en el transcurs de la seva vida laboral. No pot evitar esbossar un somriure amb certa tristesa i enyorança quan les ensenya.

Per la seva banda, Juanjo Rodríguez, marxarà ara de Nylstar després de trenta-sis anys treballats. Representant sindical, sempre ha estat a filatura, a les bobines de fil. Quan va començar a la fàbrica de Blanes l’any 1987, eren aproximadament tres-cents empleats. Enguany, en quedaven trenta-quatre. Rodríguez ha viscut els ERO, les jubilacions anticipades, les jornades laborals a les fosques i les suspensions de contracte, amb Fogasa pel mig acabant de pagar sous.

Ell data el començament de la fi l’any 2015, quan van posar “les mans a l’empresa dos amics de Cirera, que feien molt de màrqueting, però que els diners només feien que sortir, perquè no tenien present que era una fàbrica de fil, no de roba”, explica Rodríguez. També destaca que Cirera no va escoltar les persones que es van encarregar de l’empresa durant els anys que s’havien autogestionat, i va deixar de fabricar el fil Commodity en contra de l’experiència dels directors, que asseguraven que “la venda d’aquest fil pagava les despeses fixes de la fàbrica, com la llum, gas, IBI...”, raona Juanjo. A partir d’aquí, el deute va anar pujant i la plantilla de treballadors “va anar reduint-se”, segons Rodríguez.

En aquest sentit, assegura que està intentant prendre’s aquesta situació de manera tranquil·la i que meditarà la seva situació laboral quan hagi tancat definitivament la fàbrica. “Tenia assumit aquest tancament definitiu des de fa molt de temps, suposo que per això no m’entra l’ansietat d’algú que es queda sense feina a la meva edat i després de tants anys”, diu amb resignació.

El mes passat, el jutjat mercantil va donar llum verda a l’empresa ACIN Recycling Metals per comprar la fàbrica per vuit milions d’euros, després de rebre l’aval tant de l’administrador concursal com del comitè. D’entrada, subrogarà catorze contractes de la plantilla de l’antiga tèxtil i s’ha compromès a recol·locar més treballadors a mesura que s’incrementi l’activitat. Els representants del comitè declaren que confien en el projecte.

Finalment, els 135.000 metres quadrats de la SAFA tenen un nou futur industrial. L’Ajuntament projectarà un documental sobre l’antiga fàbrica el 12 de setembre d’enguany.