opinió. Arqueòleg i museòleg
Les festes de la primavera
Ja hi tornem a ser! Començo a escriure mentre passen pel carrer unes quantes persones tocant els timbals i altres instruments. Sort que no dura gaire, perquè el soroll que fan m'és desagradable i em dificulta la concentració. És un dels pocs moments de l'any que em recorden immediatament l'època del franquisme i de l'auge del nacionalcatolicisme. Aleshores, tothom havia de participar en la commemoració de la «setmana santa» (en minúscules, si us plau), de grat o per força. Per la ràdio només se sentia música clàssica, o religiosa, i –de tant en tant– sermons o «reflexions» de capellans o d'individus del mateix parer. Per la televisió, misses i processons en directe, a dojo, i un programa farcit de pel·lícules de temàtica bíblica passada per Hollywood i de pèplums tendenciosos amb les inevitables escenes de persecucions i martiris de cristians i cristianes (com Quo Vadis, etc.). Era gairebé insuportable, us ho asseguro. A hores d'ara, a la majoria de la població li són indiferents les pràctiques religioses que ocupen la via pública i només es preocupa de com pot passar millor aquests dies de vacances primaverals. Pocs canals de televisió i escasses emissores de ràdio dediquen una atenció més o menys preferent a les «celebracions» religioses. L'assistència dominical als temples catòlics és força reduïda i la influència social de l'Església és cada cop menor. El catolicisme militant va de baixa, però ha sabut mantenir encara –per la incapacitat dels polítics suposadament laics– molts dels privilegis assolits durant la darrera dictadura. El científic ateu Richard Dawkins, professor a Oxford i recent doctor honoris causa per la Universitat de València, ha dit –fa pocs dies– que el papa Benet XVI «és estúpid, ignorant o malintencionat» (segons El Periódico d'1 d'abril; el Público del mateix dia canviava el darrer mot per «curt») pel fet de sostenir que l'ús dels preservatius agreuja el problema de la sida. Però també va assenyalar Dawkins una altra qüestió molt important: «El pensament teològic no té lògica i imposa normes de conducta. Es tracta del doble criteri de sempre. La societat accepta que puguem dir el que pensem sobre qualsevol cosa, menys sobre la religió. Aquesta doble moral s'ha d'acabar. Com més pensi la gent, més probabilitat hi ha que deixi de pensar en Déu.»
Si voleu pensar lliurement, en les hores de lleure que s'aproximen, us recomano la lectura de tres llibres: el d'Agustín Izquierdo, La filosofía contra la religión (Edaf, 2003); el del mateix Dawkins, El espejismo de Dios (Espasa Calpe, 2007), i el de Christopher Hitchens, Dios no es bueno (Random House Mondadori, 2008). Els més anticlericals no s'haurien de perdre els diversos volums de la Historia criminal del cristianismo, de Karlheinz Deschner (Martínez Roca, 1990); les diferents obres de Gonzalo Puente Ojea (com El mito de Cristo, Siglo XXI, 2000); el compendiós Tractat d'ateologia, de Michel Onfray (Edicions de 1984, 2005), o el virulent La puta de Babilonia, de Fernando Vallejo (Seix Barral, 2009). I per a tots els interessats en la gastronomia lúdica, una darrera recomanació: assistiu al segon tast gratuït –a Reus– de les «botifarres de setmana santa», que es durà a terme el divendres 10 d'abril, des de les dotze del migdia, a la Patacada. Esperem que no plogui.
