Societat
Les reserves d’aigua als municipis del Priorat, al límit per la sequera
L’escassetat també afecta al sector vinícola
La sequera dels darrers anys ha agreujat la situació d’escassetat hídrica al Priorat. Com la pluja no arriba i les reserves són cada cop més escasses els municipis activen restriccions i mesures excepcionals per garantir el subministrament a la població. Així, per exemple, A la Morera de Montsant des del cap de setmana hi ha talls i a Torroja del Priorat, Marçà, la Figuera o Gratallops ja s’han començat a preparar per un setembre que es preveu complicat. De fet, els tres embassaments de la comarca, el de Siurana, Guiamets i Margalef, es troben en una situació límit i els municipis que en depenen ho viuen amb neguit. La situació més complicada es viu a Morera de Montsant, municipi al peu de la serra i que té al seu terme municipal la Cartoxia d’Escaladei. En un comunicat als veïns, el consistori ha explicat que “les pitjos previsions s’han complert i els pous i fonts s’han esgotat totalment”. Per això, cal fer restriccions i hi haurà cubes d’aigua, segons l’ACN. A la Figuera el panorama de moment no és tan complex, però la setmana passada ja van haver de recórrer als camions cisterna.“Tenim problemes per recuperar els pous i estem en un moment crític. Sigueu responsables. L’aigua no ens sobra”, va informar l’Ajuntament de Marçà als veïns el passat 12 d’agost. A Torroja del Priorat aquest dimecres han començat a aplicar mesures per reduir el consum com regar parcs i jardins, netejar vehicles o omplir piscines.La situació és similar a Gratallops. De fet, totes dues localitats formen part de la mancomunitat del Topograpo, que depenen del pantà de Siurana.
La vinya, afectada
Un dels sectors afectats per la situació és el del vi. El president de la DOQ Priorat Salustià Àlvarez apunta a l’ACN: “És del tot imprescindible que el Priorat disposi d’aportacions hídriques per suportar la sequera i el canvi climàtic”. Les previsions de la DOQ no són bones: s’espera que la producció de raïm d’enguany sigui la meitat de la d’un any normal. “La gent que ha pogut aportar aigua a la vinya té una vegetació propera a la normalitat. Enguany s’ha posat de manifest que l’aigua és imprescindible, no tant per tenir un molt bon raïm sinó per una bona supervivència de la planta”, explica Àlvarez. Alguns cellers van decidir a principis d’estiu portar-se ells mateixos camions cisterna per regar i mantenir les plantes vives. Àlvarez exposa que cal una reflexió sobre el futur del sector. No només pel fet de portar aigua sinó per com es distribueix després. “Som una zona de muntanya, amb pendents de més del 30% en vinyes històriques de més de 70 anys, i això és una singularitat”, indica. Per això cal establir com se’n fa una “gestió útil perquè les vinyes visquin”.
