Un projecte internacional pren de referent històric el conjunt de l’Espluga de Cuberes

L’Espluga de Cuberes és un antic poble que pertany al terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobirà. Amb les cases en un estat ruïnós perquè fa dècades que està abandonat, està construït dins una cavitat natural no gaire fonda situada en una paret de roca d’un penya-segat sobre el barranc de l’Infern, dins el Geoparc Orígens, reconegut per la Unesco. Entre els edificis destaca l’església romànica de Santa Coloma (segle XI), que podria haver format part d’un monestir benedictí femení, vinculat a Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses, a la mateixa comarca.

Ara, una trentena de professionals de tota la Mediterrània es troben al Pallars per avaluar els valors d’Espluga de Cuberes i utilitzar-lo com a model en un ampli projecte euromediterrani. A través del taller Viure al penya-segat es vol inventariar, documentar, preservar i desenvolupar l’arquitectura troglodítica, des d’una visió holística i des d’una perspectiva interdisciplinària. S’analitzaran parts d’aquesta serra i el seu entorn, on hi ha una àmplia finca que té diverses construccions que aprofiten la gran cavitat del penya-segat. Es vol incidir en l’estat de conservació immers en el fenomen del despoblament.

Els professionals que participen en el taller provenen de països com Marroc, Algèria, Tunísia, Palestina, Líban, Turquia, Itàlia, França i l’Estat espanyol. Coneixeran i analitzaran el lloc d’Espluga de Cuberes des de diferents perspectives, com un model de paisatge cultural. Un “paisatge cultural” entès com una obra conjunta de l’home i la natura, el qual mostra l’evolució de l’assentament humà al llarg del temps, els condicionants, les limitacions i les oportunitats que li ofereix el seu entorn natural, dins dels paràmetres socials, econòmics i culturals en els quals s’insereix i com a interacció entre l’home i el seu entorn. També s’organitzen un seguit de visites a diferents indrets del Pallars per conèixer experiències locals en relació a la recuperació del patrimoni cultural, el despoblament rural i la regeneració territorial.

Actualment hi ha dins la cova tres edificis residencials, un gran forn de pa, dues fonts, un graner i altres construccions menors. Tot plegat es tracta d’un recinte tancat i fortificat de gran interès històric però que es troba en un precari estat de conservació. Als seus voltants hi ha camps abancalats en els quals històricament s’hi ha produït tot el necessari per a una economia autònoma i força rica, amb cereals, vinya, olivera, horta i cria d’animals.