Societat

L’“hotel” que havia de ser per als veïns

Han passat deu anys des de la sentència del cas de l’hotel del Palau de la Música i encara no se sap què se’n farà, de l’edifici ni de les altres finques afectades

La casa noble, situada davant la façana renaixentista del Palau, que ha de ser, en teoria, un equipament, podria ser un centre cívic o una escola de música

Es compleixen deu anys de la sentència sobre l’anomenat cas de l’hotel del Palau, que afectava un edifici situat just al davant de la façana renaixentista del Palau de la Música. I se’n compleixen quinze des que els veïns van començar una lluita per recuperar unes finques que havien de ser per a ús públic i que l’any 2009 van passar a ser d’ús hoteler. Aquelles primeres al·legacions al projecte i altres moviments van desembocar finalment en el judici contra diversos dirigents del Palau de la Música d’aleshores i també diversos responsables municipals.

Encapçalaven la llista d’acusats Fèlix Millet i Jordi Montull (responsables de l’escàndol del Palau), però també hi havia Ramon García-Bragado, que havia estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Van ser acusats de delictes com ara apropiació indeguda, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat. Entre els processats també hi havia Ramon Messeguer, exgerent de l’àrea d’Urbanisme. El Palau de la Música i els veïns del nucli antic es van presentar com a acusació particular. La vista va ser molt mediàtica, ja que, entre els testimonis que hi van anar a declarar hi havia l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, així com el seu predecessor en el càrrec, Jordi Hereu. Entre d’altres, també hi van haver de declarar l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González i els arquitectes Òscar Tusquets i Josep Antoni Acebillo, així com els propietaris d’Olivia Hotels, que havien de construir l’edifici.

Segons va considerar durant el judici la jutgessa Míriam de la Rosa, Jordi Montull i Fèlix Millet van crear una trama per poder cobrar una comissió de més de 900.000 euros. El que havia de pagar aquesta suma era l’hoteler Manuel Valderrama, el qual, gràcies a la influència de Montull i Millet, i gràcies també a la connivència de diversos càrrecs de l’Ajuntament, havia d’aconseguir adjudicar-se la construcció de l’hotel. A més, la cadena Olivia Hotels havia de facilitar 3,6 milions d’euros que, en teoria, anaven a la Fundació del Palau. Montull i Millet haurien dit als patrons del Palau que no s’havia pagat res per la cessió de l’edifici. Entre altres trucs, els responsables de la trama van aconseguir amagar a tothom –part de l’Ajuntament, Generalitat i veïns– que la propietat del terreny havia passat de la fundació a Olivia Hotels, per tal de seguir pretenent que el projecte era de caràcter públic i benèfic i no privat.

La magistrada va concloure que García-Bragado, Messeguer i Enric Lambies, exdirector jurídic d’Urbanisme, de comú acord amb Millet i Montull i cedint a les seves peticions, van fer-los un tracte de favor i van intervenir en el procés sabent que les finques eren d’Olivia Hotels, ocultant a tercers aquest coneixement perquè aquesta circumstància no paralitzés la tramitació i ocultant també l’operació lucrativa privada entre Olivia Hotels i la fundació.

Canvi de qualificació

La possibilitat de destinar l’edifici a servei hoteler es va fer realitat ara fa quinze anys, quan el 22 de juliol del 2009 es va aprovar una modificació del pla general metropolità que permetia aquest ús. Automàticament, va començar a fer-se sentir l’oposició dels veïns de Ciutat Vella, i també d’alguns dels grups municipals a l’Ajuntament per revertir-ho. De fet, el ple municipal va aconseguir aprovar en dues ocasions dues propostes –l’una, el juny del 2010; l’altra, el juliol del 2016– que sol·licitaven revertir el planejament vigent en aquest àmbit i recuperar la qualificació d’equipament.

Aquesta voluntat de tornar l’edifici al seu ús original –és a dir, equipament públic– es va aconseguir quatre anys després de la sentència –l’any 2018–, quan l’Ajuntament, aleshores capitanejat per la líder dels comuns, Ada Colau, va canviar finalment la qualificació de l’edifici, i el planejament urbanístic que permetia construir un hotel al costat del Palau de la Música ja no tenia efecte. Així, es va retornar la qualificació d’equipament de caràcter docent –clau 7.1– a les finques del carrer de Sant Pere Més Alt, 13b, 15 i 17 –propietat d’Olivia Hotels–, i d’Amadeu Vives, 4-8 –propietat de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (IGEC)–, mentre que la finca del carrer Ciutat, 1 –propietat de la Generalitat–, restava qualificada com a zona de conservació de centre històric. Des d’aquell moment, els operadors públics i privats implicats han d’adoptar les iniciatives més adients en funció de les necessitats de l’entorn. Des de la reversió de l’ús, el 2018, no hi ha hagut cap moviment que permeti saber què se’n farà, de tot aquest conjunt. Mentrestant, els visitants de la gran façana del Palau tenen a pocs metres un edifici gairebé en ruïnes i envoltat de xarxes per evitar despreniments.

Lluita veïnal
L’oposició dels veïns de Ciutat Vella a un possible hotel davant del Palau encadena dècades de lluita. Ja l’any 2008 es van organitzar per presentar al·legacions a la construcció d’un hotel de luxe a la finca. Tot i que eren anys en què la massificació turística encara no havia ensenyat els seus efectes, els veïns ja van argumentar en aquell moment que la zona que envolta el Palau de la Música estava saturada d’aquests establiments, ja que, en un radi de 250 metres agafant com a punt de referència el Palau de la Música, hi havia uns vint establiments d’aquest tipus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.