Es disparen les denúncies per discriminació a Barcelona

Les denúncies per discriminació han pujat un 37% en un any a Barcelona, segons l’informe de l’Observatori de les Discriminacions 2023 que s’ha presentat aquest dimarts a la tarda. L’any passat es van registrar 865 situacions de discriminació, és a dir, 234 més que les 631 del 2022. Del total, 230 incidències van ser per racisme i xenofòbia. De fet, les persones que més situacions per racisme i xenofòbia van viure són les d’origen magrebí o àrab, seguides de les persones negres, i, en tercer lloc, les d’origen llatinoamericà.

La salut va ser el segon motiu de discriminació, amb 217 incidències (151 relacionades amb diagnòstics de salut mental i 42, amb la salut sexual i reproductiva), i l’LGTBI-fòbia la tercera, amb 205 casos (109 per gaifòbia i 58 per transfòbia). L’agressió física ha estat el tipus de discriminació més recurrent en aquestes situacions.

També es van registrar 125 incidències per discriminació per l’ús d’una llengua, totes vinculades a l’ús del català.En aquests casos, les entitats privades i empreses van ser els principals agent discriminador, sobretot treballadors que van negar l’atenció a persones que volien mantenir-se parlant en català, personal d’oficines bancàries i de comerços o restaurants.

Els drets vulnerats amb més freqüència van ser la integritat moral per motiu d’LGTBI-fòbia, racisme, salut i gènere; el de gaudir d’un servei públic de qualitat, sobretot per motius de salut, racisme, gènere, edatisme i aporofòbia, i el de prestació de serveis per racisme, aporofòbia, gènere, salut i capacitisme.

D’altra banda, en 252 registres s’han donat dos motius de discriminació a la vegada.

En aquesta edició, l’informe de l’Observatori aborda amb més profunditat l’impacte de les discriminacions en la salut mental de les persones que les reben. Durant el 2023, s’han dut a terme 1.119 actuacions de suport i acompanyament, amb l’objectiu d’oferir un procés de reparació a les persones afectades.

Les dades, segons els responsables de l’estudi, fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament i entitats socials de la ciutat, “posen de manifest com les entitats bancaries continuen vulnerant l’accés a comptes gratuïts a les persones especialment en situació irregular”. Aquest fet, afegeixen, impacta “de manera directa” en el desenvolupament dels drets econòmics de les persones més vulnerabilitzades.