El 53% de gironins tindria dificultats per desplaçar-se en cadira de rodes pel seu bloc
Un 53% dels gironins tindrien dificultats per desplaçar-se per les àrees comunes de l’edifici en el qual resideixen si anessin en cadira de rodes, mentre que el 55% tindria problemes per moure’s dins del seu propi habitatge. Així ho recull l’informe La Veu de l’Accessibilitat, elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios amb l’objectiu de mostrar el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda. A més, les barreres arquitectòniques serien difícils de solucionar per al 80% dels gironins a causa de la complicació que suposa posar tots els veïns d’acord, especialment si la inversió en les obres d’adaptació supera els 2.000 euros per veí.
“La mobilitat reduïda és un dels principals problemes de la tercera edat i, per això, és essencial que les comunitats de propietaris siguin conscients de la necessitat de fer accessibles els edificis per a facilitar la vida de les persones grans, contribuint a crear una societat més inclusiva”, destaca Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
Per a aquest col·lectiu, les dificultats per a transitar lliurement no només apareixen en els espais comuns del seu bloc o habitatge. Accedir als edificis públics, travessar els passos de vianants, moure’s en transport públic o, fins i tot, caminar per les voreres són accions que també comporten una gran dificultat. Per això, l’accessibilitat als municipis catalans està qualificada amb un suspens (4,7) entre les persones que tenen problemes de mobilitat.
D’acord amb l’informe, els accessos als edificis públics són els millor valorats en matèria d’accessibilitat (5,26), ja que molts compten amb rampes o ascensors, seguits dels passos de vianants (4,98), i el nombre d’aparcaments reservats amb un 4,87. Finalment, amb un suspens (3,73) queden les voreres, per la seva falta d’amplitud i el seu deficient estat.
No obstant això, és destacable que set de cada deu gironins no es planteja canviar de lloc de residència per aquests motius, ja que consideren que la resta de les localitats es troben en la mateixa situació en matèria d’accessibilitat. “Encara que la societat coneix l’existència de les barreres arquitectòniques no és plenament conscient del difícil que poden arribar a ser aquests obstacles per a desenvolupar-se en el dia a dia de les persones amb dificultats a l’hora de moure’s, i per això les accions de sensibilització i de conscienciació social resulten fonamentals per a aconseguir una plena igualtat de drets”, conclou Cristina Pallàs.