El Concurs més obert
Les dotze millors colles castelleres es veuran les cares diumenge en la diada principal a la Tarraco Arena Plaça
Els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, les favorites per pujar al podi
Nova edició del Concurs de Castells, la XXIX, que, com cada dos anys, arribarà al punt culminant diumenge amb les dotze millors colles, llevat dels Minyons, que han rebutjat, un any més, participar-hi. I com hi arriben les tres favorites?
Els Castellers de Vilafranca van guanyar el 2022 per dotzena vegada. Com ja és habitual, els verds han explicat les intencions, que impliquen descarregar el tres de deu amb folre i manilles i, després, plantar-hi també el quatre de deu –al qual han posat setens– i, si tot va bé, el nou de nou amb folre. A partir d’aquí, el Concurs és estratègia i tenen en cartera el tres i quatre de nou amb folre i l’agulla, la torre de nou amb folre i manilles, el cinc de nou amb folre i també el quatre de nou sense folre, tenint en compte que aquest últim encara no l’han portat a plaça, com tampoc el quatre de deu ni el tres amb l’agulla.
La Colla Joves Xiquets de Valls va quedar en segona posició fa dos anys –frec a frec amb Vilafranca– i també ha mostrat les seves cartes: vol descarregar els dos castells sense folre, el quatre i el dos, i també ha manifestat el seu desig de portar-hi el tres de deu, perquè són conscients que sols en el Concurs seran prou gent per intentar-lo. També estan fent assajos del tres de nou sense folre, que ara mateix és el castell que puntua més. Els vermells hi arriben amb només un d’aquests tres castells descarregat a plaça: el dos de vuit sense folre.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, que va guanyar per últim cop el Concurs del 2018, està treballant el dos i el quatre sense folre i també el tres i el quatre de deu, dels quals han fet proves fins a sisens i fins a quints, respectivament. Els rosats també assagen el tres de nou sense folre, al qual han posat dosos. De tots aquests, enguany la Vella no n’ha descarregat cap a plaça. A la butxaca té també, però, el quatre de nou amb folre i el pilar, la torre de nou i el cinc de nou.
Totes, doncs, arriben amb castells límit entre cella i cella i molts dels quals els hauran de fer per primer cop enguany a la Tarraco Arena, sota la pressió d’un concurs. No serà fàcil, però segur que des de fora xalarem de valent amb l’espectacle casteller més gran del món!
El casc, més important que mai
El món dels castells ha treballat sempre per millorar-ne la seguretat i cada cop hi ha més i millors protocols. El traumatisme cranioencefàlic que va patir la cassoleta de la Colla Vella per Sant Fèlix, la Mia, afortunadament és un cas excepcional.
Les dades de la Coordinadora de Colles Castelleres (CCC) són clares: cada any s’aixequen més d’11.000 castells, amb més de 15.000 persones, i en cauen entre un 2,5% i un 3% del total. I la majoria de les lesions són de poca importància. De fet, des que fa 18 anys es va implantar l’obligatorietat per a la canalla de dur el casc, els incidents greus han estat puntuals i enguany el Concurs de Castells ha anunciat una novetat en matèria de seguretat: penalitzarà si hi ha alguna caiguda de casc.
Pel que fa a la sinistralitat, l’informe de la CCC que fa referència al 2023 assenyala que la temporada passada van caure 414 castells, amb un nombre de construccions per sobre de les 10.000. Però un dels punts de l’informe que més angoixen la CCC és l’increment del nombre de lesions potencialment greus (LPG), que inclouen fractures cervicals, dorsals, pelvianes i traumatismes cranioencefàlics. Així, el 2023, en total, es van registrar 79 LPG, un 19,1% del total de lesions, una dada que gairebé triplica la del 2019 i que preocupa la coordinadora, que assegura que continuarà treballant per fer baixar aquesta xifra com més aviat millor.
La lesió de la Mia ha fet reobrir, però, el debat sobre la seguretat en el món casteller. Una controvèrsia que Joan Ibarra, membre de la junta de la CCC i un històric de la Colla Vella, assenyala que és “absurda”. “Només ho posen en dubte les persones que no coneixen aquest món i que es dediquen a dir bajanades”, diu. Ibarra hi afegeix aquesta reflexió: “El millor aval són els 230 anys d’història dels castells i el fet que les lesions greus es poden comptar amb els dits d’una mà. Els castells no són més insegurs que qualsevol altre esport que practiquin els nostres fills, però amb caigudes que visualment són més espectaculars.”
