Més de 18 tones salvades enguany
La feina de la campanya d’espigolament, amb 12,1 tones, i la creixent implicació de fins a una cinquantena de restauradors, com ara els germans Roca, hi ajuden
La campanya del Gastrorecup s’ha multiplicat enguany fins a la cinquantena de restaurants, que han empès a incrementar la xifra total d’aliments recuperats fins a les 18,6 tones, segons el balanç oficial del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Aquests aliments, segons la Calculadora del Valor dels Aliments de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), suposen un estalvi de gairebé 12 milions de litres d’aigua i de 9 tones de CO2 i hi pesen força les 12 tones espigolades, tot i que també la tasca pedagògica i culinària dels establiments i l’àpat popular de dissabte per cloure la campanya a Girona, on els cuiners –i en aquest darrer cas amb suport de voluntaris– han posat en boca de comensals uns tres milers d’àpats, amb el processament de les 6 tones restants.
En les xifres hi pesa molt la feina de l’espigolament, però en la divulgació hi entren tant els restauradors com els establiments i les cadenes que s’adhereixen a la causa i, sobretot, s’hi impliquen. Enguany, els germans Roca no han volgut defugir l’ocasió d’implicar-s’hi, amb un àpat inaugural al restaurant Normal, un dels negocis que fan créixer a redós d’El Celler, tres estrelles Michelin. Però en la doble vessant de, primer, cuinar amb el producte a recuperar i, segon, donar algunes claus del que se’n pot arribar a fer en un repte d’economia circular. Com que disposen d’hort propi, per començar, el compostatge dels residus els garanteix adob. Però Josep Roca, sommelier de la nissaga i promotor del Normal, va il·lustrar els comensals amb un menú en què van reaprofitar hortalisses lletges, peixos poc valorats com ara la bacoreta o sarda –germà pobre de la tonyina vermella– i alguns reaprofitaments per donar lloc a pastissos de poma –amb retalls de les pomes quadrades d’El Celler– o emulsió de crustacis i xerès amb els caps i la substància que deixen els cossos de les preparacions d’altres plats.
Dificultats a vèncer
L’economia circular dels Roca, però, queda travada per infinitat d’obstacles en la cadena, que més enllà de les grans superfícies –que ja hi han anat trobant sortides pel canal minorista, amb descomptes en productes amb data de caducitat propera– o fins i tot majorista, en casos d’excedents o errors en lots. Però encara hi ha molta feina a fer, i el setembre passat van aparèixer, per exemple, desenes de quilos de peix surant al port de Sant Feliu de Guíxols o a la sorra de Platja d’Aro. En el primer cas, eren captures de bogues extretes massa ràpid d’una profunditat elevada, de manera que els exemplars es van inflar per la descompressió i no es podien comercialitzar. En el segon, “una barca de pesca que havia perdut part de la càrrega”, segons la versió que havia arribat a les autoritats. Al primer cas, es va enviar notificació de la incidència a la Generalitat, però és un fet habitual si el peix no té prou qualitat i la confraria no té mitjans per congelar-lo o distribuir-lo en bancs d’aliments. Mentrestant, els més avesats a aquestes situacions recollien el producte en bosses a la platja per menjar-lo fregit al vespre. Per a la resta, desastre i deixat podrit. I la multa, en aquestes situacions, no sol arribar enlloc, per no posar en més riscos unes flotes pesqueres a qui, ja habitualment, no els surten els comptes.
