Josep Bellet Pérez, el soldat republicà nascut el 1916 a Bell-lloc d’Urgell i que va formar part de l’Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil, serà enterrat definitivament al cementiri del seu poble i tancarà el dol de la família que ha rebut les seves restes exhumades de la fossa comuna del cementiri de Salomó on hi havia 21 soldats més sense identificar. “Fa quinze anys que estem lluitant per poder tancar aquest fet”, reconeixia aquest dissabte emocionada la neboda de Bellet, Laura Niubó Bellet, mentre el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, afirmava que el govern es mantindrà “ferm” en la defensa de la memòria democràtica.

Juntament amb 20 combatents més del bàndol republicà que no han pogut ser identificats, el gener de 1939 van ser afusellats per les tropes franquistes i enterrats a la fossa comuna del cementiri, En la cerimònia s’ha entregat als familiars els objectes recuperats i associats a la indumentària de Bellet; en concret, 36 botons metàl·lics decorats en relleu amb l’emblema de l’exèrcit d’aviació republicà, dos botons d’or, dos fragments d’una corretja de cuir, dos gafets i una sivella de ferro. A més, s’ha inaugurat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria a l’interior del cementiri que deixa constància dels fets i del procés d’exhumació.

“Anaven una colla, de retirada, quan els va agafar la guàrdia de Franco. Sabem que estaven enterrats al cementiri de Salomó perquè un company seu no sé del cert si es va escapar o estava més retirat i ho va veure. La família cada any veníem a portar flors”, ha relatat la neboda. Després de ser afusellats, els veïns del poble, i concretament Jaume Colet, van traslladar els cossos al cementiri, on els van enterrar a la fossa comuna. La disposició dels esquelets localitzats va confirmar a l’equip arqueològic la hipòtesi que van ser abocats a la fossa, ja que part dels individus estaven en posició bocaterrosa i la majoria presentava les extremitats mal col·locades.

La família el 2009, juntament amb la del soldat Ramon Carné Pereta, van iniciar els tràmits per inscriure’l al cens de persones desaparegudes. La Direcció General de Memòria Democràtica va elaborar un informe sobre l’origen i el context d’aquesta fossa, que va permetre saber la identitat d’un tercer soldat, Montemayor Rubin de Celisun, però el procés que va desembocar en l’exhumació de la fossa el 2020 només ha pogut confirmar el cos de Bellet amb el programa d’identificació genètica Bellet és la vint i sisena persona identificada a Catalunya amb aquest programa.

Els 21 soldats anònims enterrats en aquest punt, han estat inhumats de manera individualitzada i en una sepultura digna en dos nínxols del cementiri de Salomó.

La disposició dels esquelets localitzats va confirmar a l’equip arqueològic la hipòtesi que van ser abocats a la fossa, atès que part dels individus estaven en posició de bocaterrosa, i la gran majoria presentava les extremitats mal col·locades. A més, la presència d’elements d’indumentària militar clarament associats a cada un dels individus ratifica que van morir al camp de batalla i que, per tant, van ser recollits ja morts i traslladats directament al cementiri.

El conseller Espadaler remarcava la voluntat del departament de Justícia de donar continuïtat a les polítiques de memòria reforçant-les amb un marc legislatiu consistent.