Entitats que agafen el timó
Associacions veïnals i socials de Terrassa impulsen el procés ‘Repensem la ciutat’ per forçar que s’abordi un nou pla d’ordenació
Lamenten que els partits l’hagin aturat i volen ser-ne la punta de llança, com ja van fer amb la municipalització de l’aigua
Fa nou anys que l’aleshores alcalde del PSC, i ara de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, va detallar en el seu discurs d’investidura que la tercera prioritat del municipi era “dissenyar un nou model de ciutat, amb les eines que ens proporciona l’urbanisme, sobre unes noves bases, no especulatives, sostenibles, sensates, però també sense renunciar al creixement qualitatiu, al progrés, a l’equilibri entre barris i districtes” mirant “cap al 2025 o el 2030”. Hi afegia: “Serà el debat ciutadà i el disseny d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)”. Falten dos mesos per arribar al 2025 i aquest model de ciutat es basa encara en la planificació urbanística feta el 2003 sota la direcció de l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales, després d’un procés participatiu iniciat el 1998. Aleshores la ciutat tenia 185.636 habitants i ara ja arriba als 229.000, és a dir, gairebé a les xifres de 230.000 que fixava el POUM.
L’any 2017 va haver-hi un intent per engegar aquest procés de revisió que el PSC d’aleshores el va supeditar a l’aprovació del pla especial d’ordenació i gestió de l’anellaverda —aprovat l’abril del 2019– mentre començaven les converses amb els grups de l’oposició per consensuar un procediment que no ha arribat mai. Ballart va deixar el PSC i l’alcaldia el novembre d’aquell any i quan va tornar el 2019 amb Tot per Terrassa la revisió del POUM també va desaparèixer del discurs d’investidura, que tampoc hi va reaparèixer el 2023 quan va repetir a l’alcaldia.
En aquest context vuit entitats veïnals i socials de Terrassa han decidit agafar el timó per “obrir un debat públic i posar en marxa un procés que aconsegueixi obrir el meló del POUM”, va explicar fa alguns dies Josep Antoni Sánchez, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), que agrupa 24 associacions de les 41 del municipi. Fa un any que treballen en la iniciativa Repensem la ciutat, que té l’objectiu de donar una resposta “a la crisi sistèmica del 2008, social, de recursos i climàtica” que al seu parer no s’ha produït i que amb la modificació de la llei el 2010 que donava vigència indefinida als planejaments urbanístics –el POUM del 2003 el tenia de quinze anys– s’ha agreujat. “Observem que hi ha un creixement pel creixement però no està acompanyat de serveis ni equipaments”, rebla Sánchez, i Paco Rodríguez, de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), hi afegeix que la intenció és saber com s’està formant el territori i “si respon al del totxo i l’expansió del 2003 o es pensa en un altre tipus de ciutat”.
Enquesta i presentació
Per esbrinar-ho la primera acció que farà el col·lectiu –integrat per la FAVT, l’OAT, les associacions veïnals d’Egara, Les Martines, Poble Nou-Zona Esportiva, Can Palet, la Comissió de les Rieres i l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (Adenc)– és presentar la iniciativa en una trobada oberta a totes les entitats veïnals federades i no federades a dos quarts de set de la tarda aquest 10 d’octubre al casal cívic de Ca n’Aurell, on els informaran que l’endemà mateix els enviaran una enquesta “molt àmplia” d’entre 15 i 20 pàgines en la qual els demanen la seva opinió de la ciutat “a tots el nivells”. S’hi recullen aspectes de mobilitat, manteniment, habitatge, urbanisme, serveis, equipaments, seguretat, espais verds, la integració de les rieres i sobre oci, entre altres coses. “Comencem per aquí”, expliquen, i a principis de gener del 2025 tenen previst tenir enllestit el buidatge de l’enquesta i organitzaran un debat sobre la qüestió. “Volem veure amb dades quines són les demandes concretes dels barris i saber si hi ha un pla per a tot el que es demani.”
Consideren que la ciutat no té un horitzó i que cal fixar-lo i posen d’exemple el canvis de rumb i d’opinió amb temes de mobilitat. Òscar Galeote, de la Comissió de les Rieres, assegura que quan es tracta un aspecte concret de la ciutat i es creen comissions “arribes a la conclusió que el POUM no està responent a les necessitats”, i encara més quan no hi ha cap qüestió de desenvolupament urbanístic“sense que prèviament calgui una modificació del planejament ja que les previsions d’aleshores no s’ajusten a les actuals”. Uns canvis com els de l’AEG, els Bellots i Can Bosch que “responen a interessos econòmics i voldríem que dialoguessin amb la societat”. Ramon Clariana, del barri del Poble Nou-Zona Esportiva, assegura que s’arribarà als 250.000 habitants d’aquí a vint anys i posa en dubte que el pol residencial que es fa al nord amb la construcció de 4.000 habitatges a Can Colomer i Torrent Mitger, i el pol del industrial aprovat al sud ”estiguin acompanyats d’una política d’equipaments i de mobilitat”. Per això creu que cal un debat col·lectiu i transversal sobre la ciutat.
L’exemple de l’aigua
La voluntat és ser punta de llança perquè aquesta reflexió s’estengui en altres fòrums, grups de treball, entitats i iniciatives que després puguin confluir. “Comencem amb el món veïnal perquè tenim la infraestructura per fer-ho, però la idea és ampliar el ventall”, asseguren. El refús d’obrir ara el debat del POUM expressat per l’alcalde no els aturarà: “Sí el consistori no vol obrir aquest debat, l’obrirem els ciutadans, com ja hem fet altres vegades amb els parlaments ciutadans sobre l’aigua –va acabar amb la municipalització quan d’inici no tenia consens polític–, els serveis socials i l’habitatge”, sentencia Sánchez.