societat
Més enllà de la primera llei LGTBI+
Les entitats en defensa dels drets LGTBI+ reclamen una reforma imminent de la històrica llei, que ha complert deu anys
El govern treballa en una millora del text que incorpori un règim sancionador “útil” i protecció específica per a les persones grans
El 2 d’octubre del 2014, el moviment en defensa dels drets LGTBI+ a Catalunya va viure un moment històric: l’aprovació de la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Una llei pionera a Espanya i també a escala mundial impulsada per quatre entitats del col·lectiu: el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el Casal Lambda, Gais Positius i Famílies Lesbianes i Gais, que va suposar un punt d’inflexió en la lluita pels drets LGTBI+. Deu anys després, el col·lectiu reclama una reforma imminent del text per actualitzar-lo i adequar-lo a les noves realitats, una tasca que segons la conselleria d’Igualtat i Feminismes ja està en marxa.
El text aprovat el 2014 tenia un component educatiu, preventiu i protector que responia a moltes de les reivindicacions que el col·lectiu feia des dels anys vuitanta i que per primer cop “va permetre ajudar les institucions i la ciutadania a identificar el que és un fet LGTBI-fòbic”, explicava Jordi Samsó, president del Casal Lambda, en l’acte de celebració dels 10 anys de la llei organitzat per la Plataforma LGTBIcat. A més, segons el president de Gais Positius, Joaquim Roqueta, la llei “va aconseguir una cosa molt important: la unitat del col·lectiu i el consens polític”.
Tot i això, arribar a l’acord no va ser gens fàcil. La diputada d’ERC Anna Simó, que va participar en l’elaboració de la llei, recordava en l’acte de celebració que la voluntat d’aconseguir una majoria àmplia per evitar una possible derogació del text en legislacions futures els va portar a renunciar a la creació de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació –que no es va aprovar fins a l’any 2022– i a fer “retallades importants” en el règim sancionador.
Aquesta és una de les renúncies més criticades avui dia per les entitats del col·lectiu, ja que les penes no s’adeqüen amb la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, que és molt més servera. El principi d’especificitat de la llei contra l’LGTBI-fòbia obliga, en cas de delicte d’odi per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, a aplicar la llei 11/2014 i no la llei 19/2020, de manera que els delictes contra el col·lectiu sempre acaben rebent penes més baixes. Un fet que preocupa en vista de l’escalada de violència contra el col·lectiu, que en l’última dècada a Catalunya s’ha multiplicat per tres segons dades de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia.
Una llei poc efectiva
Deu anys després de l’aprovació del text, les entitats alerten que no ha estat del tot efectiu. “Hi ha hagut partits que han governat que no s’han cregut la llei i tampoc l’han aplicat com tocava”, es queixava Roqueta en l’acte de celebració dels 10 anys del text. En aquest sentit, una de les principals mancances ha estat la falta de recursos per fer-ne un bon desplegament i seguiment. Lamenten, per exemple, que la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGTBI+ per assessorar i acompanyar persones que són víctimes de discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere no s’ha implantat de manera equitativa a tot el territori català i que els recursos que ofereix són molt limitats.
Les entitats posen de manifest també que, al llarg d’aquesta dècada, la realitat del col·lectiu LGTBI+ ha evolucionat incorporant noves identitats i dissidències que no queden reflectides en el text original, per exemple, el no binarisme. “Som en un moment de canvi històric i no podem ignorar-lo. La llei ha de fer un esforç per deixar de parlar d’etiquetes binàries. No podem continuar utilitzant el mateix discurs quan hi ha persones que ja no s’hi identifiquen”, assenyalava en l’acte de celebració la vicepresidenta del Club Esportiu LGTBI+ Panteres Grogues, Martina del Popolo. Alhora, reclamava incorporar-hi una visió interseccional que tingui en compte les persones que, a més de la discriminació LGTBI+, en viuen d’altres, ja sigui per raó de raça, origen o situació econòmica.
Entre les demandes actuals del col·lectiu, n’hi ha d’històriques que van quedar fora de les negociacions del 2014, per exemple, la prohibició de les teràpies de conversió i la incorporació de la simbologia LGTBI+ en espais públics i institucions més enllà del mes de l’Orgull. Les entitats també reclamen a les administracions públiques mecanismes per a la reparació efectiva de les víctimes, més recursos i formacions de caràcter obligatori en l’àmbit educatiu, incidència en el món laboral per eliminar les discriminacions en les contractacions, millores en l’atenció al col·lectiu LGTBI+ en el sistema sanitari i més coordinació entre les institucions, les entitats i els cossos de seguretat.
Amb aquestes demandes, l’any 2021, les entitats del col·lectiu van registrar una proposta de reforma de la llei amb la complicitat de la CUP. Un gest que va propiciar la creació d’un grup de treball per a la renovació del text, però que va ser interromput pel final de la legislatura. Tot i això, la presidenta de la comissió d’Igualtat i Feminismes d’aquella legislatura, Susanna Segovia, va afirmar durant l’acte de celebració dels 10 anys de la llei que el procés no s’ha aturat: “Els grups polítics que vam tirar endavant el grup de treball volem tornar a registrar la reforma incorporant-hi tot allò que ja havíem acordat.” Segons Segovia, el grup preveu portar la llei a debat abans de l’estiu del 2025. “No ens podem permetre que una altra vegada torni a passar una legislatura i que aquests canvis no s’hagin incorporat”, va assenyalar.
El Departament d’Igualtat i Feminismes assegura que ja es treballa en un nou text. Segons la conselleria, es preveu dotar la llei d’un règim sancionador “útil” i que “ofereixi mesures de protecció, d’acompanyament durant el procediment i de reparació dels danys causats”. Durant l’acte de celebració dels 10 anys de la llei, la consellera Eva Menor va avançar que també es preveuen mesures específiques per a la protecció de les persones grans LGTBI+, un col·lectiu que, segons les entitats, fins ara ha estat molt oblidat.