Les Veus de l’Estany homenatgen la ‘Maria de les trenes’

Ja no hi ha trenes llargues i daurades. Als 93 anys, els blens de cabell són fils blancs, prims i curts. Però els ulls mantenen l’espurna riallera dels 19 anys. La directora de la coral Veus de l’Estany, Carme Cornellà, la defineix “de mirada transparent i afable”, una nonagenària menuda i simpàtica. Maria Pagès, nascuda a Banyoles l’1 de desembre del 1930, és la Maria de les trenes a qui el compositor Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, 1883- Banyoles, 1970) va dedicar la sardana, molt popular, i que es va estrenar durant les festes de Sant Martirià de l’any 1949. Saderra, autor de més de 400 sardanes, era amic de Josep Pagès, pare de la Maria. Excursionistes, sovint pujaven a Rocacorba o a la Mare de Déu del Món. Explica Carme Cornellà que al pla de Rocacorba, amb l’aire inspirador que s’hi respira, va sorgir la sardana. El 1952, Ramon Ribera i Llobet (Sabadell, 1882-1957), lletrista de sardanes, va posar paraules a la melodia: “La Maria de les trenes, en mirar-la tot passant, feia defugir les penes la bellesa d’un instant, convertit després en cant”, diu la primera estrofa. Coincidint amb el 75è aniversari de l’estrena de la sardana, ahir a la tarda, la coral, sempre atenta a les efemèrides banyolines, va homenatjar la protagonista amb una cantada davant de casa seva, al carrer de Sant Esteve, número 53 de Banyoles. L’homenatge va començar amb la sardana Poncellina del mestre Josep Saderra per interpretar després la popular La Maria de les trenes, durant la qual s’hi va afegir la colla sardanista del Foment. L’acompanyament musical va anar a càrrec d’Esteve Palet, al teclat, i Salvador Parés i Jordi Puigdomènech, a les flautes travesseres. “Resplendia la bondat, la virtut i la franquesa, i el cabell tan ben trenat” de Maria Pagès, amb 20 i amb 90 anys.