Cartes a l’homenot banyolí
Es publica l’epistolari de Pere Alsius i Torrent, que en permet conèixer aspectes més personals
És el tercer volum de la col·lecció impulsada per la família el 2015 amb l’objectiu de difondre obres inèdites
S’han recollit 440 cartes, 308 rebudes per Alsius i 132 escrites per ell, després d’una recerca col·lectiva
S’escriu amb Dolors Monserdà, mossèn Cinto Verdaguer o l’enginyer francès Édouard Harlé
El 3 d’agost del 1883 es va celebrar a la Societat del Foment, entitat catalanista banyolina, una vetllada en honor de l’escriptora Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919), considerada una de les primeres feministes del país amb la creació del Patronat d’Obreres de l’Agulla. Signava Dolors Monserdà de Macià, incloent el cognom del marit, i té un carrer a Banyoles, localitat on va mantenir-hi vincles, entre altres amb el farmacèutic Pere Alsius (1839-1915). A l’arxiu dels Alsius s’hi conserva el programa de la vetllada en honor a Monserdà, una poesia manuscrita i el discurs de Pere Alsius, que va ser vicepresident del Foment. El 3 de novembre del 1883, Pere Alsius adreça una carta, en català, a l’escriptora felicitant-la perquè l’Associació Literària de Girona li ha premiat el poema Lo vint y quatre de maig, sobre el setge de Girona de 1684: “Crech que vosté compendrá cuan ha sigut ma satisfacció al tenir entre els autors premiats una persona amiga y de ma major distincció“, escriu Alsius. També li explica que faran l’Aplec de les Estunes. En una carta que Monserdà, amb data del 6 de gener del 1889, li envia hi inclou el volum de Poesies Catalanes on hi ha el poema que ha dedicat a l’Aplec de les Estunes i “aquesta hermosa vila, de la que en guardo inesborrable record, tan que per ses boniqueses naturals, com per les bones, amables y distingides persones, que tan agradable nos hi feren nostra permanència en ella”. Dolors Monserdà és l’única dona amb qui Pere Alsius va mantenir correspondència.
És conegut per haver identificat la mandíbula de Banyoles quan el picapedrer Llorenç Roura va trobar en un bloc de travertí, l’abril del 1886, el que semblaven unes dents humanes. El cert és que feia anys que Alsius estudiava els fòssils i tenia avisats els picapedrers del pla de la Formiga. Ara el seu epistolari testimonia les relacions que va teixir i contribueixen a reconèixer la figura d’un home polièdric, destacant com a historiador, naturalista i arqueòleg.
Pensament i projectes
La publicació de la correspondència és el resultat d’una recerca col·lectiva per diferents arxius i fons personals coordinada pel doctor Enric Aragonès. Són més de 1.300 pàgines, que recullen 440 cartes: 308 rebudes per Pere Alsius i 132 escrites per ell. És el tercer volum de la col·lecció Pere Alsius i Torrent, impulsada per la família.
Pere Alsius no va escriure ni dietaris ni memòries, que esdevindria gairebé una obligació en les figures rellevants. Així, les cartes, i sobretot el diàleg epistolar, permet aprofundir en l’Alsius més personal, tant en el caràcter com en el seu pensament, projectes i obres. En la introducció es destaca la conservació dels documents centenaris per part dels seus hereus i sobretot la voluntat de la família de donar a conèixer l’obra inèdita del seu avantpassat. Esteve Alsius explica que el quart volum recollirà les notes folklòriques. Francesc Maspons va demanar a Alsius escrits sobre les goges per al seu Legendari català. És una de les cartes recollides en l’epistolari, que també aplega les lletres amb les “amistats decisives” com els jesuïtes Butinyà i Fidel Fita, amb Joaquim Botet, Julián de Chía o l’enginyer francès i prehistoriador Édouard Harlé.
Els Alsius conserven la memòria del descobridor de la mandíbula, de la qual en són dipositaris, i de documents històrics, en part per la sensibilitat de la mare, ja jubilada, Maria Marta Suñer, que va fer estudis de biblioteconomia i documentació. Han restaurat els “llibres de conductes”, dietaris on es registraven els pagaments, el més antic dels quals és del 1708, i que permet als estudiosos de les genealogies estirar fils. I els negatius de vidre de l’avi fotògraf Ramon Alsius i ampolletes de formulació magistral. “És la història familiar però també de la ciutat”, explica Esteve Alsius amb relació a la preservació del passat.