Algemesí
Dos ‘tsunamis’ i un tornado
L’Horta Sud de València no és l’única zona afectada per la dana; també alguns pobles de la Ribera Alta han quedat greument tocats. El que s’ha explicat poc, en general, és que no només es va desbordar la rambla de Poio, també ho va fer, paral·lelament i a la vegada, el riu Magre. En resum: hi va haver dos tsunamis simultanis a València, a més a més d’un petit huracà.
El riu Magre, un afluent del riu Xúquer i que desemboca prop d’Algemesí, és el que va enfangar la Ribera Alta, en concret, l’Alcúdia i el mateix Algemesí. El municipi de l’Alcúdia, però, gairebé està del tot net deu dies després, únicament a l’entrada del poble hi pots trobar fang. Això, segons declarava la Montse mentre netejava el supermercat on treballa, s’explica perquè el mateix dimecres dia 30, l’endemà de l’aiguat, els voluntaris dels pobles del costat van apropar-se fins allà carregats de pales i maquinària.
“Vam tenir aquesta sort, que van poder entrar tractors i màquines grans que ens van ajudar a treure el fang”, manifesta mentre es treu la suor del front amb l’avantbraç. Així i tot, tenen una muntanya de brossa al final del poble en espera de ser retirada. Així mateix, la Lluïsa, que té una llibreria al barri, expressa que van obrir les rescloses del riu abans de la pluja i després per canalitzar l’aigua.
Des de l’Alcúdia fins a Algemesí hi ha 12 quilòmetres –uns quinze minuts en cotxe–, però la realitat és ben diferent. Algemesí s’ofega, i el carrer València (curiosament) és la zona zero del desastre. Però aquest carrer no és al costat del riu, sinó al centre urbà. És més, els habitatges de la llera del riu no han sofert cap desperfecte.
Aquest fenomen, segons descriuen els bombers del País Valencià que eren ahir netejant el barri, té raó de ser perquè, quan l’aigua va rebentar el mur de contenció que hi havia a dalt del poble, les vies del tren van frenar l’aiguat i el van desviar, fent que en comptes de seguir la direcció natural del riu passés pel centre urbà. A més a més, els tècnics de la Creu Roja que estaven amb els bombers destaquen que la zona de l’estació i les cases de la vora del riu estan més elevades topogràficament.
Per altra banda, en Vicente, un veí d’Algemesí que recull els voluntaris a la carretera per apropar-los fins al centre neuràlgic, es queixa també del “riu” de canyes que hi ha paral·lel al fluvial. Ell diu que aquest és el problema. En concret, és una rambla molt densa de canyes al·lòctones invasives, i el febrer d’enguany, l’Ajuntament d’Algemesí va presentar un projecte finançat amb fons Next Generation per treure-les i restaurar l’ecosistema natural fluvial del riu Xúquer; de la mateixa manera, també era una mesura per “reduir els riscs d’inundació a trams urbans”, segons deien.
Aquest projecte, amb un cost de més de quatre milions d’euros, no ha arribat a temps per evitar –o mitigar– la desgràcia, i Algemesí segueix amb el fang al coll; una diferència impactant comparat amb els pobles propers de l’Alcúdia o Alginet. Un desastre tot plegat.
Una altra disparitat de comportament en el cabal que pot donar una mica de llum per entendre l’antagonisme és que a l’Alcúdia es va desbordar el riu i va entrar horitzontalment cap al poble. En canvi, a Algemesí, quan l’aiguat va topar amb les vies del tren i es va desviar, va entrar com un torrent de manera directa al nucli antic, arrasant-ho tot al seu pas amb tota la força que havia generat pels diversos desbordaments i runa que havia acumulat anteriorment.
Insòlitament, també hi ha municipis que semblen oasis dins del desastre; els municipis que hi ha des de Silla fins a l’Alcúdia, com Picassent i Alcàsser, gairebé es podrien considerar intactes, sobretot per la magnitud de la resta. Sense anar més lluny, la part de l’autovia V-31 de València a Alacant que passa pels dos pobles és també l’únic fragment net de la via. De tot això, el que és extraordinari és que tant Picassent com Alcàsser es troben entre els dos rius, per tant, entre els dos tsunamis.
Finalment, el 29 d’octubre al País Valencià també es van formar diversos tornados, que és el que “va fer mal a Carlet i Alginet, no l’aigua”, segons aclareix la Montse, del supermercat de l’Alcúdia. Una de les imatges més impactants, de fet, és com el tornado aixecava els camions a l’autopista A-7, al terme municipal de Carlet, on també va destrossar el polígon industrial.
Ara, les víctimes de totes aquestes desgràcies, una rere l’altra, es busquen per Cullera –on ja van rescatar persones portades pel corrent–, Sueca i l’Albufera, poblacions situades a la vora del mar. Els valencians i valencianes encara es pregunten per quin càstig diví s’esdevé tot això, ja que “quan no és el foc, és l’aigua”, i segueixen mirant al cel amb por.