Sentenciats a no jugar
Una pista de Girona està tancada per ordre judicial ja que el soroll dels usuaris impedia descansar a un veí
L’Ajuntament va aplicar mesures correctores per esmorteir la fressa, però diu que el silenci és impossible
Per als residents de Torre de Taialà, és incomprensible que l’espai estigui en desús després que costés tant fer-lo
Entre el dret al descans d’un veí la seva família i el dret a l’esbarjo dels residents de totes les edats per fer ús d’una pista poliesportiva municipal, preval, de moment, la primera opció. És el que passa des del gener d’aquest any en una pista del barri Torre de Taialà, una de les 28 de la llista d’instal·lacions esportives municipals de Girona que figuren en el web de l’Ajuntament. Les queixes del veí que viu just al costat de la pista, que arrenquen des del 2014, només van tenir resposta satisfactòria quan el conflicte va arribar als jutjats, assenyala l’advocat del denunciant, Daniel Bosch.
A la pista del carrer de la Torre de Taialà, just a l’altra banda de la plaça amb el mateix nom, hi ha càmeres de seguretat a l’interior i cartells de l’Ajuntament per informar que la pista està “clausurada”. No s’hi pot fer cap activitat. Està tot tancat i barrat –uns brètols han malmès una caixa del costat amb una canonada d’aigua–. La pista és entre la casa del veí denunciant i el local de l’associació de veïns del barri, que forma part de l’Esquerra del Ter i que està a tocar de Taialà, Mas Catofa, Germans Sàbat i Fontajau.
L’advocat assenyala que el seu client no vol que la pista estigui tancada sinó que només desitja descansar. Bosch reconeix que, atès que el consistori no li va fer cas, el veí de Torre de Taialà va haver de recórrer a la via judicial, cosa que va fer enrarir la convivència. En la demanda al jutjat, el setembre del 2018, el veí es queixa que no pot “mirar la televisió, llegir, descansar o fer la migdiada”. De vegades, quan volen descansar, han de marxar de casa –exposa el text–. L’advocat considera que l’Ajuntament va ser poc diligent i no va prendre les mesures que tocava.
Mesures i alternatives
Del consistori també se’n recorda l’associació de veïns. Jesús Ruiz, que troba incomprensible que la pista estigui en desús, admet, amb resignació: “L’alcalde [Lluc Salellas] ens va dir fa sis o set mesos que ho estaven estudiant, però està tancada i no es pot fer servir.” L’Ajuntament admet que busca alternatives, que inclouen un espai en una altra banda o fer-la servir amb nous usos. Instat pel jutge com a mesures cautelars, el 2019 el consistori va haver de prendre mesures correctores, com ara l’allargament de la tanca o el tancament de la pista a les 22 h per controlar els usos del lloc, entre altres accions. Però actualment cap tècnic municipal pot garantir el soroll zero, és a dir, el silenci, afirmen fonts de l’Ajuntament.
Després de la sentència de l’11 de març del 2022, l’Ajuntament va encarregar una sonometria –el veí ja ho havia fet abans pagant-ho ell mateix–. L’estudi, el juny del 2023, va certificar que se superaven els límits de decibels de l’ordenança municipal de sorolls i vibracions.
El president de l’associació veïnal recorda que al barri hi viu gent que s’hi va instal·lar fa més de 30 anys i que va lluitar molt perquè hi hagués una pista, que calcula que es va obrir fa més de 30 anys. Inicialment s’hi jugava a bàsquet i a futbol, però l’Ajuntament, abans de la pandèmia pel coronavirus del 2020, ja va desmuntar una porteria. La pista –diu Ruiz– és un dels “símbols del barri” i lamenta que l’Ajuntament no trobi solucions. “Que hi destinin 15.000, 30.000 o 40.000 euros, els que sigui. És una de les coses que ens representen.”
El PSC es queixa sovint de la pista en el ple. El regidor Ángel Martínez sol demanar a l’equip de govern, de Guanyem, Junts i el PSC, quines solucions planteja per reobrir la pista. Martínez, exfutbolista professional del Girona i de l’Espanyol, va créixer de petit a tocar de la pista i considera que el tancament perjudica els veïns de totes les generacions, tant a l’hora de fer esport i evitar les pantalles com a l’hora de trobar-se i socialitzar.
Martínez lamenta la “deixadesa” amb què ha actuat l’Ajuntament. Considera que l’equip de govern no ha actuat en “l’arrel del problema, que és el soroll”. Considera que hi ha altres casos de situacions similars en què pantalles acústiques han aïllat pistes o instal·lacions esportives dels habitatges adjacents. Ara considera que la inversió a fer en unes pantalles acústiques translúcides és menor del que s’ha fet fins ara. En l’últim ple, va esmentar el cas d’un poble de Granada (Peligros), on van instal·lar pantalles acústiques per posar-hi remei.
A banda de l’anunci de l’Ajuntament que la pista està clausurada, hi ha cartells, més petits, d’un poema. És un fragment de La pell de brau, de Salvador Espriu, i es podria interpretar que són per al veí denunciant: “De vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir / tot un poble per un home sol.”