Societat

Sistach es queixa d'un excés de laïcitat amb Hereu i Montilla a la basílica de la Mercè

El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha assegurat avui que si es "valora negativament" el paper que la religió té a la societat i en la prestació dels seus valors morals, la laïcitat que defensa en ocasions l'administració "es converteix en laïcisme".

En la seva homilia de la missa celebrada avui en honor de la mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, ha recalcat que "la sana laïcitat, positiva i oberta, comporta l'actuació de l'administració de reconeixement, garantia i promoció jurídiques de la religió dels ciutadans".

En presència del president de la Generalitat, José Montilla, i de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, així com dels representants de tots els grups municipals, a excepció d'ICV-EUiA –que precisament defensa la laïcitat de les institucions–, el cardenal ha insistit que tota societat democràtica ha de tenir "grups religiosos, culturals i socials, que s'ocupen d'una irrigació espiritual i ètica dels ciutadans".

En aquest sentit, ha criticat el "fenomen" de voler "privatitzar la fe", restringint-la als espais religiosos, perquè creu que "no fa justícia a la dimensió pública de les creences de les persones", encara que ha subratllat que la presència pública de l'Església "no s'ha de confondre amb una pretensió d'imposar als altres la seva pròpia veritat".

"Hem de revisar si els cristians són prou generosos per aconseguir una presència activa de la nostra fe en tot el teixit de la societat catalana", ha afirmat Sistach, qui considera que concebre la religió –i entre elles l'Església catòlica com a confessió de "notori arrelament social"– com alguna cosa positiva, dota la laïcitat del seu "significat autèntic de respecte".

El cardenal ha destacat a més l'aportació de l'església catòlica a la configuració de Catalunya i dels valors occidentals, i el fet que, en aquest sentit, "hagi treballat" a favor dels drets humans i de la vida humana "des del seu inici fins a la mort natural".

El cardenal ha fet l'homilia en català, però s'ha adreçat en castellà als assistents per demanar solidaritat i una "acollida fraternal" als immigrants procedents d'altres països que arriben "buscant la subsistència per a ells i per a les seves famílies" i que ara es poden veure afectats per la recessió econòmica que està afectant al país, i que pot deixar-ne molts sense feina. "Hem de fer que se sentin com uns ciutadans més del nostre país", ha afegit.

A la plaça de la Mercè, a més dels fidels i de les tradicionals colles de castellers i de gegants, s'han ajuntat també diversos grups de ciutadans que protestaven contra la celebració de curses de braus a Barcelona, treballadors de l'empresa de components elèctrics Simón, que ha anunciat 80 acomiadaments, i d'un grup contrari a un projecte vial al barri de Vallcarca.

El president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona han tingut dificultats per poder veure els castells que les colles aixecaven davant la basílica a causa de les nombroses pancartes que hi havia a la plaça.

 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Es disparen les denúncies per discriminació a Barcelona

Barcelona
xarxes socials

Instagram crea un nou “compte adolescent” amb control parental

barcelona
Societat

Mor Jaume Ribas, un dels últims faroners d’Eivissa i Formentera

Ryanair manté nou rutes hivernals a Girona però amb un 33% més de vols

GIRONA

El Ripollès instal·larà càmeres als accessos de la comarca

ripoll
europa

La Comissió Europea vol ampliar les zones lliures de fum

barcelona
salut

Es redueixen un 15% els treballadors que van amb cotxe a l'Hospital d'Olot

olot
Sanitat

El nou CAP Florida Sud de l’Hospitalet de Llobregat obrirà el dia 25

L’Hospitalet de Llobregat
MEDI AMBIENT

Neumàtics, plàstics i ferros, els principals residus del fons marí al port de la Ràpita

La Ràpita