Lesseps: plaça dura i grisa

Tres anys d'obres i una inversió de més de 43 milions d'euros per acabar convertint l'històric nyap de Lesseps en una gran esplanada grisa més a afegir a la llarga col·lecció de places dures estil made in Barcelona que impulsa l'Ajuntament des de fa anys. Si tot va bé, el consistori preveu finalitzar la reurbanització d'aquest nus viari de vital importància per a la ciutat a finals del mes que ve, tot i que de moment no hi ha data d'inauguració.

La raó principal de la cautela municipal és, sobretot, la repercussió que té sobre la plaça en qüestió la construcció de la línia 9 del metro, una obra responsabilitat de la Generalitat que s'allargarà com a mínim uns tres anys més, tot i que la versió oficial és que l'obra no ha d'afectar gaire perquè la major part es farà a nivell de subsòl.

L'altra raó sobre la incertesa del calendari, segons sospiten els veïns, és que, quan falten dos mesos per acabar l'any, a la banda sud de la plaça el més calent és a l'aigüera. A la part de Lesseps que toca amb el carrer Gran de Gràcia encara s'està acabant de col·locar el paviment, mentre que a la part que dóna al carrer Torrent de l'Olla, que és on anirà l'única zona verda de tota la plaça -amb parc infantil, una mena d'amfiteatre i unes pistes de petanca-, tot està encara per fer.

Malgrat que la complexa remodelació es va consensuar a partir d'un complicat procés participatiu amb les entitats veïnals dels districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi que va començar el 2002 i va culminar l'estiu del 2005 amb l'aprovació definitiva del projecte per part de l'equip de govern i la modificació del pla general metropolità, la realitat és que el seu disseny definitiu està provocant moltes crítiques.

Si bé és cert que s'han aconseguit superar amb més o menys èxit els reptes de guanyar espai per al vianant, restringir el trànsit, superar el desnivell i facilitar la comunicació entre els barris del nord i sud de la plaça segregats durant molts anys per la ronda del Mig, el descontentament és generalitzat i el gruix de les queixes ciutadanes se centra en l'escassa vegetació. El color verd ocuparà una cinquena part de la superfície, a tot estirar, i els pocs arbres que s'estan plantant garanteixen que travessar la plaça Lesseps en ple mes d'agost serà un infern.

La xifra de 450 arbres prevista al projecte s'ha anat rebaixant a mesura que avançaven les obres. Per exemple, a la banda nord de la plaça, tant la que toca a l'església dels Josepets com la de davant de la biblioteca Jaume Fuster, la presència d'arbres és virtual. L'existència d'un col·lector ha fet pràcticament impossible posar-hi ni una sola planta, i l'alternativa ha estat col·locar-hi unes jardineres.

Art incomprensible
Tampoc han escapat a la polèmica els elements artístics triats per adornar, unes estructures metàl·liques, minimalistes i de grans proporcions, que ningú sap què volen dir i que encara fan la plaça més inhòspita. Destaquen una mena de pal·li o de taula altíssima i una biga enorme que travessa de nord a sud Lesseps i que els entesos diuen que simbolitza el canal de Suez. El més sorprenent és que, tot i que ja apareixien al projecte definitiu, ningú s'esperava que tinguessin aquestes grans dimensions. "Si em preguntes quina és més lletja, no sabria què contestar", és la conclusió a què arriba un grup de jubilats situats a peu d'obra.

La plaça Lesseps, idea de José María de Porcioles i construïda a finals dels setanta, ha estat objecte de múltiples reformes, totes fracassades per haver-ne abordat la urbanització com si es tractés d'una placeta de barri més.