Què cal fer amb l'ós bru dels Pirineus?
Medi ambient
Dijous, 23 d'octubre del 2008. En el decurs d'una batuda de porcs senglars en una zona boscosa de Les, a la Vall d'Aran, un caçador, Luis Turmo, de 72 anys, es topa accidentalment amb l'óssa bruna Hvala. L'animal aparta amb violència el caçador del seu camí, que pateix ferides i haurà de rebre set punts de sutura en un braç i set més en una cama. Immediatament, la guàrdia forestal comença l'operació de recerca i captura de l'óssa, però tot i localitzar l'animal no aconsegueix capturar-lo.
L'atac -o incident- fa revifar un vell debat sobre la idoneïtat del programa de reintroducció d'óssos bruns al Pirineu. Emmarcat en el programa Life de la Comissió Europea, des del 1996 s'han reintroduït óssos bruns al vessant francès dels Pirineus. Óssos que no entenen de fronteres i que han estat vistos tant a la Vall d'Aran com a l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. D'aleshores ençà, part de la població aranesa, amb el suport de la seva principal institució política, el Conselh Generau, s'ha mostrat contrària a la presència de l'ós a la Vall. Les entitats ecologistes i conservacionistes, per la seva banda, es mostren a favor del manteniment del plantígrad al territori. La polèmica, en la qual es barregen interessos econòmics, turístics, territorials, culturals, immobiliaris, electorals i fins i tot identitaris, és lluny d'apaivagar-se.
De "contraris" a "bel·ligerants"
El Conselh Generau d'Aran, principal institució del règim polític aranès, reacciona ràpidament a l'agressió de l'óssa demanant la seva captura i exigint, un cop més, la retirada de tots els exemplars d'ós bru de la Vall d'Aran. El Síndic d'Aran, Francesc Boya (Unitat d'Aran-PSC) declara a la premsa el mateix dia dels fets que el Conselh Generau "sempre ha estat en contra de la reproducció de l'ós, i ara, per sentit comú, serà bel·ligerant". El ple del Conselh aprova per unanimitat una moció que insta la Generalitat la retirada immediata de l'óssa Hvala.
La proposta de retirar els óssos per part del Conselh Generau és clara i taxativa, però també és "inviable i il·legal", segons el parer de Guillermo Palomero, president de la Fundación Oso Pardo, una ONG conservacionista dedicada a la protecció de l'ós bru a la serralada cantàbrica. Palomero, que prefereix parlar "d'incident de caça" per comptes d'atac, considera que "no s'ha de culpabilitzar ni l'ós ni el caçador". Pel que fa a la petició de retirar els exemplars, recorda que la condició "d'espècie protegida i en extinció" de l'ós bru impedeix que es prenguin mesures contra aquest animal. Al seu torn, Joan Vázquez, portaveu d'Ipcena (Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura) considera que la mesura convertiria Catalunya "en el primer país que expulsa una espècia protegida" i assenyala que darrera la petició i ha "la pressió exercida pels caçadors". En aquest sentit, Vázquez recorda que els caçadors de la comarca són "un sector influent i vinculat al poder".
"Aquest ós ha atacat una persona"
"Si a la platja de Barcelona apareix un tauró, el primer que es farà es retirar la gent de la platja i el segon serà portar el tauró mar endins". Cinto Cuny és el president de la Societat de Caça i Pesca de la Vall d'Aran, una de les entitats que més contràries s'han mostrat a la presència de l'ós bru a la Vall d'Aran i que actualment defensa "la retirada de tots els óssos de la Vall d'Aran". "Aquest ós ha atacat una persona", assegura Cuny, i per això considera que "és lògic" demanar "la captura de Hvala, l'aturada del procés de reintroducció i l'expulsió de tots els óssos a la Vall d'Aran". "Els caçadors no volem matar l'ós", recorda el president d'aquesta associació, però recorda que el caçador "podria haver mort en l'atac".
Els caçadors aranesos conformen un col·lectiu d'unes 800 persones sobre una població de 9.815 persones (dades del 2007). Un 8 per cent de la població "que representa el poder econòmic i polític de la comarca", segons afirma Carlos Montero, president d'Avalon (Aran Valor Natural). Segons el responsable d'aquesta entitat dedicada a a la conservació del Medi ambient entre altres objectius socials, els interessos dels caçadors en el món "urbanístic i econòmic" formen part de l'explicació del problema, però també considera que cal tenir molt en compte el paper de l'exsíndic d'Aran, Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa), que es va posar del costat dels caçadors abans fins i tot que l'actual síndic. Els interessos electorals fan acte de presència en una polèmica en la que Montero acusa l'actual Síndic "d'haver canviat d'opinió respecte al tema dels óssos". "Francesc Boya pensa que si no es posa del costat dels caçadors perdrà els seus vots", conclou el president d'Avalon. Cinto Cuny descarta aquest extrem i considera que els caçadors "estan desvinculats de la política, no com a França on ténen un partit polític propi" i assenyala que "els autèntics grups de pressió són els grups ecologistes".
La polèmica de l'ós arriba així a un punt on d'una banda el Conselh Generau i els caçadors defensen la paralització del programa de reintroducció i la retirada dels óssos, mentre que de l'altra banda les entitats ecologistes i conservacionistes són favorables a estimular "la complicitat dels caçadors". Des de la Fundación Oso Pardo conviden el sector de la caça a "adoptar pautes de comportament" que permetin la pràctica de la caça en harmonia amb la presència de l'ós. Altres col·lectius ecologistes com Ipcena engeguen una campanya de recollida de firmes en favor de l'ós. Mentrestant, Hvala i els seus companys d'espècie continuen fent dels Pirineus la seva llar. Fins quan?
