[D]
0
Tarragona - 12 abril 2009 2.00 h

La direcció general de Justícia va atendre 579 joves de la demarcació l'any 2008

A més del 30% d'aquests joves se'ls va acabar aplicant una mesura judicial de règim obert, i en menys mesura de règim tancat

- Tarragona

El Departament de Justícia de Catalunya, i més concretament la direcció general de Justícia Juvenil, va atendre a la demarcació de Tarragona durant l'any 2008 un total de 579 joves del territori. En el conjunt de Catalunya, aquesta xifra és bastant més elevada, i augmenta fins als 7.405 joves, cosa que significa que els joves de Tarragona només representen el 7,8% del total de menors atesos per aquesta direcció general.

Ara bé, tal com explicaven fonts del mateix departament, el fet que hagin estat atesos no significa que també hagin estat condemnats. És possible que en el procés judicial que se'ls hagi practicat, la sentència els hagi estat favorable. De fet, en el cas de Tarragona, dels 579 joves atesos, 177 van ser condemnats, cosa que representa que més d'un 30% dels joves dels quals es fa càrrec Justícia al Camp i l'Ebre acaben sent condemnats a alguna mesura especial. Aquesta dada no canvia gaire en l'àmbit de tot Catalunya, ja que la xifra es reprodueix amb una petita tendència a la baixa: a un 27,22% dels menors dels quals el departament ha tingut cura a tot el país se'ls acaba aplicant una pena.

La condemna que es pot imposar a un jove pot ser o bé l'internament o bé l'execució d'algun programa de mesures en règim obert. Els professionals que s'han de fer càrrec de portar a terme la condemna dictada pel jutge estructuren la intervenció amb el jove en quatre fases concretes: la prèvia, la inicial, la de seguiment i la final. Tot aquest procés està pensat perquè el jove, en finalitzar-lo, no reincideixi i s'hagi integrat amb normalitat en la societat. Cada cas el segueix, com a mínim, un tècnic professional que es converteix en un punt de referència per al menor o jove, i que és qui li va marcant uns objectius en les activitats que se li hagin assignat com a mesura judicial. Hi ha un total de cinc mesures judicials en règim obert.

Programa de convivència amb una altra persona, família o grup educatiu.

En aquests casos, es tracta de separar durant un temps el menor del nucli familiar i introduir-lo en un ambient de relacions semblants a les familiars. Normalment, aquests joves necessiten un allunyament temporal del nucli familiar a causa de circumstàncies socials. En aquest període, també es fomenten les capacitats personals del jove perquè adquireixi un grau més alt d'autonomia.

Assistència a un centre de dia.

El jove ha d'assistir obligatòriament durant unes hores al dia a un centre integrat dins d'una comunitat. A aquests centres, adreçats a menors d'entre catorze i divuit anys, s'hi envien els joves amb dèficits importants d'estructuració del temps i amb problemes familiars. Durant les hores que hi passen es treballa per minimitzar els factors que generen en el jove una conducta conflictiva.

Prestacions en benefici de la comunitat.

El jove ha de practicar activitats d'interès social o en benefici de persones amb precarietat. La intenció és que es responsabilitzi de les seves accions i dels danys que hagi pogut causar.

Permanència de cap de setmana al domicili.

Està obligat a estar fins a un màxim de 36 hores al seu domicili tancat durant el cap de setmana fent les tasques socioeducatives que se li hagin encomanat.

Realització de tasques socioeducatives.

Assistència a activitats específiques de contingut educatiu. Normalment s'aplica en menors que tenen dèficits concrets i focalitzats.

Tractament ambulatori.

Consisteix en el fet que el condemnat vagi regularment a un centre terapèutic per al tractament especialitzat per a addiccions o alteracions psíquiques.

Llibertat vigilada.

El jove és seguit per un professional per comprovar si compleix les seves obligacions, sigui l'assistència a classe o a la feina.

Mesures amb internament.

Pel que fa a les mesures amb internament, el Departament de Justícia assegura que el nombre de joves o menors a qui s'aplica aquest tipus de mesura representa un percentatge molt baix, ja que abans s'intenten buscar altres possibles maneres d'adreçar el menor. L'internament dels joves d'entre catorze i 21 anys es fa als centres educatius de justícia juvenil. A Catalunya n'hi ha cinc, i està previst obrir-ne un a Reus. L'internament també té diferents graus; es pot tractar d'un règim tancat, semiobert, obert, d'un internament terapèutic o de la permanència al centre els caps de setmana.

DELICTES

22%
de reincidència en joves que han estat en llibertat vigilada.
El Centre d'Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada va elaborar el 2007 un estudi –que es va fer públic durant el 2008– sobre les taxes de reincidència del 2007 en l'àmbit de la justícia juvenil. Les dades posaven damunt de la taula que només un 22% dels joves o menors que l'any 2004 van deixar d'estar sota llibertat vigilada havien tornat a reincidir abans d'acabar l'any 2007. Una altra xifra que també mostrava l'estudi és que el perfil del reincident sol estar més vinculat amb el sexe masculí que no pas amb el femení, i que la reincidència generalment no té un caràcter violent. Pel que fa als joves que en comptes d'estar en llibertat vigilada, l'any 2004 van sortir de l'internament, l'estudi posava de manifest que un 56,2% d'aquests l'any 2007 havien tornat a reincidir. Aquesta dada, però, és molt variable segons el centre d'internament.
45,7%
L'any 2008 el tipus de delicte més comès pels menors d'edat va ser contra el patrimoni, que consisteix, entre altres coses, a fer malbé el material comú.
26,6%
Els delictes en joves o menors per lesions van augmentar un 6% el 2008 respecte a l'any anterior. Aquest tipus d'infracció és la segona més comesa.
7,55%
En tercer lloc hi ha els delictes per desordre públic, que bàsicament són aquells en què no s'han respectat les normes de convivència establertes socialment.
7,8%
Els delictes contra la llibertat són un dels menys usuals entre els joves. Durant l'any 2008, de tots els portats a terme, aquests van ser un dels menys representatius.

Penes alternatives als centres

Els jutges dictaminen algunes vegades que els menors ingressin en centres educatius per a menors, com ara el dels Til·lers (a la imatge). També es treballa, però, perquè els menors puguin fer prestacions a la comunitat. El mes passat, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va visitar la ciutat de Reus per signar un nou conveni entre la Generalitat i el grup d'assistència sanitària i social Sagessa, perquè aquest grup fos un dels centres receptors de persones condemnades a dur a terme tasques comunitàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides