Augmenten les donacions de sang de cordó a la demarcació i el 2008 se'n van fer 1.341

L'hospital de Reus és on, proporcionalment, se'n fan més de tot Catalunya i és el cinquè de cinc comunitats en nombre total

La donació de sang de cordó umbilical va començar a les comarques tarragonines el febrer del 2002, a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, i actualment i després de les incorporacions dels hospitals de Valls, el Vendrell i Santa Tecla de Tarragona, el 2007, les donacions de sang de cordó ja es poden fer en tots els hospitals de la xarxa pública, a excepció del de Móra d'Ebre, que és el que té un percentatge més baix de naixements, tot i que ja ha fet el pas per incorporar-s'hi. El cap del Banc de Sang i de Teixits de Tarragona, Enric Contreras, explica que si la gestant no ha estat informada i no ha donat el seu consentiment «no és pot utilitzar la sang de cordó». Aquesta informació és preferible no donar-la quan està parint, sinó que l'equip de primària «és qui ho té millor per facilitar la informació i per respondre tots els dubtes que pugui tenir la gestant». Precisament ha estat la bona col·laboració entre els equips de primària i la maternitat de l'hospital el que ha facilitat el fet que l'hospital Sant Joan de Reus s'hagi convertit en el cinquè dels 44 centres sanitaris de l'Estat –de 5 comunitats autònomes que fan part del programa Concòrdia–, pel que fa al total de donants absoluts, i està molt per sobre d'altres hospitals que tenen un major nombre de parts a l'any. Així, a l'hospital de Reus, l'any passat hi va haver 569 donacions de cordó, del total de 1.849 parts. És a dir, més d'un 30% de les mares van acceptar la donació. La maternitat de Reus és la primera de Catalunya en obtenció de sang de cordó en relació al nombre de parts.

A l'hospital Joan XXIII de Tarragona se'n van fer 284, un 12,31% del total de parts. En general, i si es comparen les dades amb les de l'any anterior, ha incrementat el nombre de donants als centres tarragonins en un total de 200 més i l'any passat es va arribar a les 1.341 en total. Pràcticament totes les dones poden ser donants «i hi ha uns criteris d'exclusió» semblants als de l'extracció de sang: «L'obtenció de la sang es fa un cop ha nascut el nen i quan la placenta està dins la mare», de manera que no té repercussió ni per la mare ni pel nadó, diu. La primera premissa «és que l'extracció de sang no interfereixi en el part», explica Contreras. I dura poc temps: «Es punxa la vena umbilical i s'extreuen 100 o 125 centímetres cúbics de sang.»

A les mares que accepten ser donants no se'ls fa cap tractament fora de les proves habituals que es fan a les embarassades. Contreras reconeix que les donacions creixen «però no gaire», perquè el procés requereix informació «i un grau d'implicació» molt important.

EN XIFRES

Donacions, el 2008, als sis hospitals de la demarcació
Hospital Sant Joan de Reus: 569 (30,77%)*
Hospital Joan XXIII de Tarragona 284 (12,31%)
Hospital Verge de la Cinta de Tortosa: 220 (15,87%)
Hospital Sant Pau i Santa Tecla: 166 (17,87%)
Pius Hospital de Valls: 70 (11,92%)
Hospital del Vendrell 35 (3,84%)
Total de donacions el 2008 (a les 44 maternitats de les cinc comunitats): 10.733
Trasplantaments que es van fer el 2008 amb la sang procedent del banc de Barcelona: 100 (arreu del món)
*Entre parèntesi, el percentatge respecte al total dels naixements del 2008

El banc de Catalunya aplega la sang de cordó de cinc comunitats

La sang de cordó umbilical es concentra en un banc, l'únic de sang de cordó que hi ha a Catalunya on se'n fa l'emmagatzematge i el processament. Es tracta de l'hospital Duran i Reynals, tot i que d'aquí a poc es traslladarà al 22@. En aquest banc s'hi deriva la sang de 44 maternitats de cinc comunitats autònomes: Catalunya, les Illes, Aragó, Navarra i Extremadura. El tractament de la sang de cordó té uns processos molt complexos i s'ha de conservar a 196 graus sota zero. Contreras considera que el nivell de donacions a les comarques de Tarragona és òptim: «El procés per tractar-la té un cost econòmic alt», explica. I un cop la sang està preparada per poder fer una intervenció, el cost d'una unitat de sang supera els 22.000 euros, una quantitat que no han de pagar els usuaris de la sanitat pública però sí que el paguen, per exemple, quan aquestes unitats es compren d'altres països: «Si totes les gestants de Catalunya vulguessin ser donants no ho podríem assumir», apunta.

El primer banc fa 20 anys

La primera vegada que es va veure que la sang de cordó era rica en les cèl·lules que permetien fer tractaments terapèutics va ser l'any 1983 i el primer banc de cordó es va crear a Nova York l'any 1989. I un any després es va fer el primer trasplantament amb sang de cordó umbilical. De mica en mica s'han anat incorporant hospitals a la xarxa d'extracció i a Tarragona, després de Joan XXIII, s'hi va afegir el Verge de la Cinta de Tortosa, el 2005, i un any més tard el Sant Joan de Reus. Els hospitals no requereixen una gran infraestructura. Bàsicament cal la preparació dels professionals que han de fer l'extracció, i el material és similar al de l'extracció de sang. En cada extracció el material es guarda en unes neveres especials fins que arriben al Banc de Cordó de Barcelona, on es trasllada en uns contenidors amb nitrogen líquid a 196 graus sota zero.

Guardar el cordó per a ús propi

Probablement «el desconeixement i la manca d'informació» és la causa principal que provoca la negativa de les mares a fer la donació. Això «o que la dona vulgui guardar la seva sang de cordó». Aquest tràmit s'ha de fer en un banc privat «que compleixi la legislació actual» i que pot tenir un conveni amb un centre públic. I és que si bé avui dia la utilitat que té la sang de cordó és per tractar persones que tenen una malaltia a la sang, les mares que decideixen guardar la sang en bancs privats i per a ús propi ho fan pensant que d'aquí a un temps pot tenir altres utilitats, ja que aquesta sang conté cèl·lules mare.

Fa uns anys la sang de cordó s'utilitzava per fer recerca, però ara té un lloc en el tractament de malalties. No tota la sang de cordó que s'obté és bona per ser trasplantada, «però a diferència de fa vint anys ara té una utilitat terapèutica, s'utilitza per al tractament de pacients», apunta el doctor. I el tractament més habitual seria per restablir la fabricació de sang en persones que ho requereixen; per exemple, persones que tenen una leucèmia.

Pràcticament el 50% o el 60% de la sang de cordó que s'extreu no pot ser utilitzada per fer trasplantaments: «No és que sigui dolenta però per diferents motius no és apta per fer trasplantaments.» Pot ser perquè el volum que s'obté és insuficient, o perquè tot i que el volum no sigui insuficient sí que ho és la quantitat de cèl·lules, o bé perquè la sang no s'ha processat abans de 44 hores.

L'any 2008 es van fer 100 trasplantaments amb sang provinent del banc de cordó situat a Barcelona. I d'aquests, deu procedeixen de maternitats de Tarragona: set de Joan XXIII i tres de Reus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.