Bracons surt del túnel
Mobilitat
La polèmica del túnel de Bracons ja és història. Des d'avui els cotxes ja podran circular pels 4.556 metres del que és el tercer túnel més llarg de Catalunya. El viatge entre Vic i Olot, dues de les capitals de la Catalunya interior, s'ha reduït a la meitat. Només mitja hora de cotxe les separa.
La sinuosa carretera del coll de Bracons, escenari ideal per als ral·lis, dóna pas a una via de comunicació moderna, molt segura i amb deu túnels i 6 viaductes que serveixen per salvar els enormes desnivells del Collsacabra. Prova de les dificultats orogràfiques que la nova infraestructura salva és l'alt cost que ha tingut. Només 19 quilòmetres d'asfalt han costat 300 milions d'euros. Sobretot a la banda de la Garrotxa la integració paisatgística que s'ha aconseguit és molt alta. El 60% del tram entre la boca nord del túnel i Sant Esteve d'en Bas transcorre en túnel o viaducte.
De fet, el de Bracons no és l'únic túnel llarg que entra en servei avui. El de la Codina, amb 1.470 metres, permetrà també amagar la carretera als ulls dels veïns de la Vall d'en Bas. En aquest tram, també cal destacar el viaducte del Mas Rubió, de 565 metres, que salva una vall de 30 metres de profunditat.
La nova carretera, per la qual està prevista una circulació diària de 9.000 vehicles, és de dos carrils, però en la meitat del seu recorregut hi haurà un carril addicional per facilitar els avançaments. Sobretot a la banda d'Osona, els desnivells són alts, ja que la carretera arrenca en una cota inferior als 600 metres i s'ha d'enfilar fins als 767 metres de la boca nord del túnel. Això fa que tot i ser una carretera per on està prevista en un futur la circulació de camions -un 20% del trànsit- hi hagi pendents que arriben al 6,5% de desnivell.
Precisament els vehicles pesants que facin llarg recorregut tindran restringit el pas pel túnel fins que no es construeixin les variants de les Preses i Olot. Sí que hi podran circular els camions i tràilers que facin trajectes entre Osona i la Garrotxa o les comarques del seu voltant.
De fet, les dimensions de la carretera faran de la C-37 una via intercomarcal i no pas per a trànsit de llarg recorregut, tal com havia estat planificada en època de CiU. Sorgida del pla general de carreteres de 1985, el projecte de l'Eix Vic-Olot no es va aprovar fins a l'any 2000. A diferència del que s'ha acabat construint, aquest projecte preveia la construcció d'una via de quatre carrils entre la boca nord del túnel i Olot, fet que va desfermar les crítiques dels sectors ecologistes de la comarca, liderats per la plataforma Salvem les Valls. Tot i les protestes, el govern de CiU va optar per tirar endavant l'obra. La federació ha sostingut sempre que si la via tingués aquestes característiques no hauria calgut el desdoblament de l'Eix Transversal entre Vic i Girona, i s'hauria estalviat un gran impacte ambiental a les Guilleries.
L'arribada del tripartit va canviar les coses. Tot i que ERC i ICV pretenien aturar completament el túnel malgrat que ja havien començat les obres, finalment el conseller Nadal va aconseguir tirar endavant el projecte modificant-ne el traçat per reduir l'impacte ambiental. El resultat -tot i que cal dir que el sí d'ERC i ICV ha encallat altres obres com el Quart Cinturó- es podrà comprovar avui després que el president Montilla talli la cinta inaugural.
