Catalunya, l'exili de la Camorra
Societat
La Màfia napolitana té contactes amb Barcelona pràcticament des dels seus orígens. Per a ells, la capital catalana és atractiva per diferents motius: hi ha un bon nivell de vida, és un mercat ideal per invertir-hi els diners i, sobretot, té un gran port. I això fa que hi sigui més fàcil el tràfic de droga. A més, la pressió policial contra el crim organitzat a Barcelona -i a tot l'Estat espanyol en general- és molt més baixa que la que hi ha a Itàlia.
Fugint de la policia i de la justícia italiana, i en alguns casos també de les guerres sagnants entre clans, els mafiosos napolitans s'instal·len a Catalunya. "Continuen portant la part del negoci que passa per l'Estat -el tràfic de cocaïna i haixix- i aprofiten per canalitzar part dels beneficis en el sector immobiliari i de la restauració", explica una font dels cossos policials competents a Catalunya.
Enzo Ciconte, expresident de la Comissió Antimàfia del Parlament italià, ho corrobora: "Espanya és un Estat europeu que rep molta droga de països llatinoamericans i també del Marroc". I les substàncies estupefaents són el principal negoci de la Màfia. De fet, la darrera detenció relacionada amb la Camorra a Barcelona, la del capo del clan Mazzarella Salvatore Zazo, està vinculada amb el narcotràfic.
Zazo és un exemple de com actuen els mafiosos napolitans instal·lats a Catalunya. Des de Barcelona s'encarregava de gestionar el tràfic de cocaïna procedent de Colòmbia per a la posterior distribució des de Nàpols a tot Itàlia. Paral·lelament, blanquejava els beneficis d'aquesta activitat il·legal. Segons fonts de la investigació, Zazo havia comprat un local nocturn i també participava en negocis d'importació de peix.
A més, a Barcelona i a tota la costa mediterrània s'hi ha construït moltíssim els darrers anys. Per això, l'immobiliari és un bon mercat per invertir-hi els diners aconseguits amb la droga. Així ho argumenta Enzo Ciconte, que assegura que les màfies, i no només la napolitana, estan "invertint seriosament en el mercat immobiliari, el comerç i el turisme" a l'Estat espanyol. Ciconte reconeix que quan un comprador paga bé, és difícil que un venedor gosi posar-li problemes, encara que sàpiga que es tracta de diner negre. Amb tot, està convençut que aquesta situació "acaba alterant l'economia, com ha passat a Alemanya".
França és un altre país on la Màfia també està invertint molts diners. En aquest sentit, Catalunya té l'avantatge de ser un territori fronterer amb els francesos. Un altre punt positiu que atreu la Camorra és la proximitat del nostre país a un paradís fiscal com és Andorra, segons apunten fonts de la Guàrdia Civil. No és estrany, doncs, que a banda de produir-se detencions a Barcelona, la capital, també s'hagi arrestat algun capo a la demarcació de Girona.
Però el narcotràfic i el blanqueig de diners no són les úniques activitats il·lícites de la Camorra a Catalunya. Segon l'últim informe d'Europol, la policia europea, els bitllets falsos que circulen a l'Estat espanyola -i també al francès i el belga- tenen el segell dels clans napolitans. Una de les últimes operacions contra la falsificació de la moneda única europea es va produir, precisament, en una localitat pròxima a Nàpols, on es van localitzar fulls impresos amb bitllets de 50 euros per valor de 20 milions. Els productes falsificats i el contraban de tabac són altres delictes amb participació important de la delinqüència organitzada italiana i amb incidència a Catalunya i la resta de l'Estat espanyol.
Un altre motiu dels mafiosos per instal·lar-se a Catalunya i a la costa mediterrània és la pressió policial; la baixa pressió policial. Molts capos estan en recerca i captura i privats de moviments. Fora del seu país corren menys risc de ser detinguts. Tot i la sensació d'impunitat, el degoteig de detencions és constant; en l'últim mig any han caigut quatre importants dirigents de diversos clans. És veritat, però, que a Catalunya tenen facilitat per camuflar-se, segons explica un investigador, "per les característiques físiques coincidents amb la resta de la població".
A més, fugen de les lleis italianes, que són molt més dures amb els mafiosos. Un dels últims detinguts, Patrizio Bosti, no va acceptar l'extradició.
