La Generalitat preveu la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms

El govern de la Generalitat preveu la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms a Catalunya, que se sumaran als deu ja existents, segons el pla d'Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015, aprovat aquest dimarts pel Consell de govern. En concret, el pla impulsa quatre nous aeroports, el de Lleida-Alguaire -ja en construcció-, el de Pirineus-Andorra, el de les Terres de l'Ebre i l'aeroport corporatiu-empresarial -sobre el qual no es concreta la ubicació- i set aeròdroms.

L'executiu també ha aprovat el Projecte de llei d'aeroports i heliports, que crea l'ens públics Aeroports de Catalunya com a eina de gestió del govern per exercir les competències en matèria aeroportuària.

Aquest pla va ser aprovat inicialment el desembre del 2007, i aquest dimarts s'ha aprovat després d'un procés participatiu que ha comportat 289 aportacions. Actualment, Catalunya compta amb deu aeroports i aeròdroms, i el pla tindrà en compte, a més de la millora d'aquestes infraestructures existents, la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms. El pla incorpora els aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell, gestionats per AENA, en previsió del desenvolupament estatutari.

Pel que fa als aeroports de nova construcció, el pla preveu la posada en marxa de l'aeroport de Lleida-Alguaire el segon semestre del 2009, ja que la seva construcció està molt avançada, amb objectius de trànsit al voltant dels 400.000 o 500.000 viatgers anuals. Es proposa la propietat de la Generalitat i la gestió a càrrec de la iniciativa privada.

Pel que fa a l'aeroport Pirineus-Andorra, el govern té la intenció de portar a terme una actuació en els propers mesos que permeti la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell. L'aeroport Pirineus-Andorra es concep per donar servei a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, i a Andorra, vinculant-ho al turisme de muntanya. Es preveu endegar en els propers mesos el pla director de l'aeroport.

L'objectiu principal de l'aeroport de les Terres de l'Ebre serà connectar la zona sud de Catalunya amb la resta del país, i es preveu que s'ubiqui entre Tortosa i Amposta. Es preveuen vols xàrter i aerotaxi, així com donar suport als serveis públics sanitaris i de bombers.

Finalment, el pla no aclareix on s'ubicarà el futur aeroport corporatiu-empresarial i es limita a dir que ha de tenir una localització a l'entorn de la regió metropolitana de Barcelona.  L'objectiu és alleugerir la pressió creixent de l'aviació corporativa i esportiva sobre els aeroports de Barcelona i Sabadell.

Pel que fa als aeròdroms, el govern preveu diferents actuacions de millora als set existents: Sabadell, Igualada-Òdena, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. El pla preveu set aeròdroms nous i ja s'estan tramitant els plans directors: Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d'Ebre, Prat de Moià i Viladamat. A més, el pla s'obre a l'anàlisi de la viabilitat d'aeròdroms al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls.

Altiport al Pirineu
També es planteja contemplar la viabilitat d'un altiport al Pirineu, una infraestructura de muntanya pensada per a l'aviació general, que es caracteritza per la baixa longitud de la pista i un fort pendent. El conseller Nadal ha explicat que una infraestructura d'aquest tipus permetria enlairament i aterratges fins i tot amb neu, tot i que ha afegit que cal anar "per passes", i que primer cal posar en marxa l'aeroport del Pirineu.

Aeroports de Catalunya, l'AENA catalana
A més del pla, el consell de govern també ha aprovat el projecte de llei d'aeroports i heliports, que ara anirà al Parlament per al seu tràmit. L'objectiu és regular les infraestructures de transport aeri i les competències en matèria aeroportuària del govern que preveu l'Estatut. El text preveu la creació de l'ens públic Aeroports de Catalunya, com a eina de gestió del govern per exercir les competències en matèria aeroportuària. Al setembre del 2007, el govern va crear la societat limitada Aeroports Públics de Catalunya, i ara la nova llei crea aquest nou ens públic, que complementarà les funcions que s'atorgaven a la primera societat.

Aquest ens tindrà personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica i financera, i patrimoni propi. Serà l'ens encarregat d'administrar les infraestructures de titularitat de la Generalitat que el govern li adscrigui, i ho podrà fer de forma directa o indirecta. De fet, l'ens podrà gestionar directament un aeroport en qüestió, o bé crear una societat gestora d'aeroports i aeròdroms, que tindrà una participació majoritària d'Aeroports de Catalunya i podran participar ens públics i locals amb vinculació a l'àmbit territorial de la infraestructura.