Carod alerta que la Generalitat ha d'exigir majoria en la gestió del Prat

El vicepresident del govern català creu que la Generalitat no pot acceptar un model de gestió de l'aeroport del Prat en el qual no hi hagi una majoria determinant catalana. Segons publica en el seu bloc, Catalunya no pot acceptar cap model de gestió que no sigui individualitzat i des del territori, i hi ha de tenir veu determinant sobre les decisions importants, inclòs el model de gestió. Per Carod, determinant significa majoritari, tot i que no renuncia a un model consorciat amb el sector privat del país.

Per Carod-Rovira, Espanya és, juntament amb Romania, el darrer exponent de centralisme aeroportuari d'Europa, ja que ni London-Heathrow ni Frankfurt ni Milà-Malpensa ni París-Orly depenen d'un ens centralitzat com AENA, pensat per afermar-se en un centralisme que beneficia l'aeroport de Barajas com a principal i únic intercanviador de vols de l'Estat.

Des del seu punt de vista, l'economia i la societat catalana no pot permetre's "el luxe asiàtic" de consentir un model de planificació i gestió basat "en un seguit de cops de colze directes a la línia de flotació del futur del país". Barcelona té, segons Carod-Rovira, l'aeroport que li ha convingut a Espanya i a la seva capital, i ara s'ha d'aconseguir que el del Prat sigui l'aeroport que més li convingui a Catalunya i a la seva gent.

Carod-Rovira creu que el nou model de gestió proposat pel ministeri de Foment sembla més pensat per eixugar l'enorme dèficit d'AENA per la via de la privatització parcial, que no pas per millorar la gestió del sistema aeroportuari. Si fos així, l'aeroport del Prat hauria contribuït doblement a finançar AENA, com a contribuent net al sistema durant molts anys i a través de la venda d'actius ara.

El vicepresident ha fet aquestes reflexions després que el passat dimecres el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, deixés clar que aquest paper determinant havia de passar "primer perquè es garanteixi una gestió aeroportuària del Prat amb possibilitats de competir", i segon perquè els representants de la Generalitat en la nova societat mercantil "hi siguin en les qüestions crucials", el seu paper "sigui determinant en els termes que ho són els vots qualificats en els consells d'administració de les empreses".