Reunions desesperades a Copenhaguen

Totes les previsions s'han incomplert i el desastre sembla més gran del que es preveia. La cimera sobre el canvi climàtic que se celebra a Copenhaguen amb gran expectació mundial s'havia de cloure aquest divendres a la tarda amb un acord i quan comença la nit no se sap ni quan s'acabarà ni si hi haurà algun text per firmar. A aquestes altures, ja s'han deixat de banda les exigències d'un acord sòlid i de qualitat, i només es busca una sortida per exposar al món.

A aquesta tasca s'ha entregat Barack Obama. El president nord-americà ha estat l'últim cap d'Estat d'arribar a Dinamarca. Es reservava per a la firma final, i aquest dijous es va arribar a especular amb la possibilitat que ni tan sols s'hi presentés si les coses anaven de mal borràs. Finalment, però, i malgrat que les negociacions estan més enverinades que mai, Obama ha acudit a la cimera, i hi ha mantingut diverses reunions en petit comitè per intentar desfer l'embull.

Aquest divendres a les vuit del vespre ha començat la segona reunió del dia amb el primer ministre xinès, Wen Jiabao. També hi participa el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i l'indi Manmohan Singh. Els Estats Units intenten fer de pont entre els països més desenvolupats i les grans economies emergents, molt contaminants i poc disposades a fer esforços, segons asseguren els governants del primer món.

Aquest matí, Obama i Wen ja s'havien reunit, durant una hora, i segons la Casa Blanca hi ha hagut "progressos". Però no n'ha sortit cap resultat concret, i les maniobres han continuat.

Mentrestant, països com ara Bolívia, Veneçuela i els seus socis regionals que formen el grup Alba s'han retirat iradament de la cimera, indignats perquè han estat exclosos per Obama de les reunions clau. "Que Obama no cregui que d'aquí a unes hores passarà un paperet top secret per sota la porta i en podrà fer creure que allò és la solució. Sigui el que sigui, ho impugnem des d'ara mateix, i marxem, ja no podem esperar més", ha proclamat el president veneçolà, Hugo Chávez.

L'enfrontament entre els Estats Units i la Xina, els dos països més contaminants del món, és el principal escull de la cimera. Les diferències se centren en la qüestió de la reducció d'emissions de gasos i en l'afer del mecanisme de verificació per determinar si els països compleixen els objectius que es marquin, una exigència fonamental per als americans, que temen que els seus competidors intentin no complir els seus compromisos i en treguin benefici.

Al seu torn, la Xina considera que els EUA han d'oferir una retallada de les seves emissions més dràstica, i no veu bé el sistema de verificacions que vol Washington.

La Casa Blanca proposa retallar les seves emissions un 17% respecte de l'any 2005 quan s'arribi al 2020, i ofereix una reducció del 83% per al 2050.

Un altre dels punts calents és el finançament que els països rics ofereixen a les economies en desenvolupament per afrontar les mesures contra l'escalfament, que surten cares. L'Índia, la Xina i el Brasil formen part de l'anomenat G-77, que agrupa els països en vies de desenvolupament i que ha exigit una major contribució dels rics.

Els EUA van oferir dijous la creació d'un fons dotat amb 100.000 milions de dòlars, que es destinarien a l'adaptació dels països menys afavorits.