Societat
Hereu perfila uns Jocs amb tres viles i entrenaments a Andorra
L’Estadi Lluís Companys acollirà les cerimònies; el Palau Sant Jordi, algun esport de gel, i la Fira de Barcelona, els mitjans de comunicació
La candidatura de Barcelona-Pirineus 2022 tindrà dues potes: la Ciutat Comtal serà la seu de la inauguració i la cloenda i de les competicions indoor, i els Pirineus, que acolliran les proves de muntanya. El projecte segueix el model descentralitzat dels Jocs de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sochi 2014, on les competicions outdoor se celebren a un centenar de quilòmetres de la seu olímpica. Així ho estableix l’informe Barcelona Pirineu 2022, que el consistori presentarà al ple de divendres que ve, i que és un primer esbós que ja planteja la creació de tres viles olímpiques i fer part dels entrenaments previs a les pistes d’Andorra, de la Catalunya Nord i el Pirineu francès.
Partint de l’argument que els Jocs seran molt beneficiosos per vertebrar el territori, per desenvolupar el Pirineu i per “refermar el lideratge de Barcelona com a motor econòmic del sud d’Europa”, l’informe de 45 pàgines –fet per l’Institut Barcelona Esports entre l’octubre del 2009 i aquest gener– és un diagnòstic sobre la capacitat que té Barcelona per acollir uns nous Jocs i busca demostrar que el sorprenent anunci de l’alcalde del 13 de gener passat no és fruit de la improvisació, tal com ha denunciat l’oposició.
Tot i que el document se centra en els requisits del COI, el calendari de designació i en la comparativa de les instal·lacions de les diferents seus olímpiques amb Barcelona, l’informe avança alguna de les propostes que inclourà la candidatura oficial. S’estudia fer dues viles olímpiques –una a Barcelona i una altra a muntanya– i una tercera en funció de les necessitats. La Fira de Barcelona –tant Montjuïc com Gran Via– podria acollir els mitjans de comunicació, l’Estadi Lluís Companys seria la seu de les cerimònies oficials i el Palau Sant Jordi es podria utilitzar per algun esport de gel.
Pel que fa al Pirineu, l’informe esmenta fins a 22 estacions d’esquí, tot i que algunes estan tancades per falta de neu. A més, també planteja que a banda de l’oferta catalana, “a l’entorn del Pirineu hi ha cinc estacions a Andorra i 10 al Pirineu francès que podrien ampliar l’oferta d’entrenament i stage en el període previ a la celebració dels Jocs”. Tanmateix, l’informe no adjunta cap estudi mediambiental malgrat que les previsions més pessimistes auguren que per sota de la cota 2.000 ja no hi haurà neu. Tampoc es detallen les infraestructures viàries que caldran per connectar Barcelona i el Pirineu durant les competicions més enllà d’esmentar l’actual eix Tolosa-Barcelona i la connexió pirinenca entre Figueres i Sort.
Organigrama
L’estructura organitzativa sí que està definida. L’alcalde, Jordi Hereu, presidirà la comissió de coordinació de la candidatura. D’aquest organisme dependrà l’oficina tècnica, que començarà a treballar el març que ve amb un pressupost de 400.000 euros per al 2010, i la comissió de seguiment formada pels grups i la resta d’institucions implicades.
Des de l’oposició es va criticar ahir que l’informe s’hagi passat abans a la premsa que als grups municipals. Des de CiU, el regidor Joaquim Forn va assegurar que “el document no és seriòs. És un recull d’obvietats, té moltes incògnites i l’han fet a corre-cuita per poder-lo presentar davant del plenari”. Per la seva banda, des d’ERC, el seu president, Jordi Portabella, es va centrar a recriminar les formes. “El lideratge consisteix a crear consens abans de presentar els grans projectes de ciutat”, va lamentar.
Partint de l’argument que els Jocs seran molt beneficiosos per vertebrar el territori, per desenvolupar el Pirineu i per “refermar el lideratge de Barcelona com a motor econòmic del sud d’Europa”, l’informe de 45 pàgines –fet per l’Institut Barcelona Esports entre l’octubre del 2009 i aquest gener– és un diagnòstic sobre la capacitat que té Barcelona per acollir uns nous Jocs i busca demostrar que el sorprenent anunci de l’alcalde del 13 de gener passat no és fruit de la improvisació, tal com ha denunciat l’oposició.
Tot i que el document se centra en els requisits del COI, el calendari de designació i en la comparativa de les instal·lacions de les diferents seus olímpiques amb Barcelona, l’informe avança alguna de les propostes que inclourà la candidatura oficial. S’estudia fer dues viles olímpiques –una a Barcelona i una altra a muntanya– i una tercera en funció de les necessitats. La Fira de Barcelona –tant Montjuïc com Gran Via– podria acollir els mitjans de comunicació, l’Estadi Lluís Companys seria la seu de les cerimònies oficials i el Palau Sant Jordi es podria utilitzar per algun esport de gel.
Pel que fa al Pirineu, l’informe esmenta fins a 22 estacions d’esquí, tot i que algunes estan tancades per falta de neu. A més, també planteja que a banda de l’oferta catalana, “a l’entorn del Pirineu hi ha cinc estacions a Andorra i 10 al Pirineu francès que podrien ampliar l’oferta d’entrenament i stage en el període previ a la celebració dels Jocs”. Tanmateix, l’informe no adjunta cap estudi mediambiental malgrat que les previsions més pessimistes auguren que per sota de la cota 2.000 ja no hi haurà neu. Tampoc es detallen les infraestructures viàries que caldran per connectar Barcelona i el Pirineu durant les competicions més enllà d’esmentar l’actual eix Tolosa-Barcelona i la connexió pirinenca entre Figueres i Sort.
Organigrama
L’estructura organitzativa sí que està definida. L’alcalde, Jordi Hereu, presidirà la comissió de coordinació de la candidatura. D’aquest organisme dependrà l’oficina tècnica, que començarà a treballar el març que ve amb un pressupost de 400.000 euros per al 2010, i la comissió de seguiment formada pels grups i la resta d’institucions implicades.
Des de l’oposició es va criticar ahir que l’informe s’hagi passat abans a la premsa que als grups municipals. Des de CiU, el regidor Joaquim Forn va assegurar que “el document no és seriòs. És un recull d’obvietats, té moltes incògnites i l’han fet a corre-cuita per poder-lo presentar davant del plenari”. Per la seva banda, des d’ERC, el seu president, Jordi Portabella, es va centrar a recriminar les formes. “El lideratge consisteix a crear consens abans de presentar els grans projectes de ciutat”, va lamentar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.