Mauthausen commemora 65 anys de l'alliberament amb milers de persones, entre elles víctimes catalanes dels nazis

Milers de per­so­nes de tot el món han pre­sen­ciat aquest diu­menge a Maut­hau­sen, Àustria, els actes de com­me­mo­ració del 65è ani­ver­sari l'alli­be­ra­ment d'aquest camp de con­cen­tració nazi. "Ara vostès veuen un camp net, però quan el van alli­be­rar només hi havia cadàvers que cami­na­ven", ha recor­dat un dels super­vi­vents, José Alcu­bi­erre, que va haver-se d'exi­liar del barri de Sants el 1939. Vícti­mes i fami­li­ars de depor­tats d'arreu de l'estat espa­nyol han vis­cut emo­tius moments.

Aquest diu­menge ha estat la pri­mera vegada que Edmon Gimeno, super­vi­vent català víctima del nazisme, tor­nava a un camp de con­cen­tració. Ell va viure tre­balls forçats als camps de Compiègne, Dora i Ber­gen-Bel­sen. Com no podia ser d'altra manera, s'ha emo­ci­o­nat durant els actes de com­me­mo­ració de l'alli­be­ra­ment de Maut­hau­sen. "És un mal abso­lut que no arri­baré mai a com­pren­dre. No entenc encara com va poder pas­sar això", ha dit. Nas­cut a Caser­res el 1923, va poder tor­nar a Cata­lu­nya, on encara resi­deix, als anys 50.

José Alcu­bi­erre, en canvi, va que­dar-se a viure a França, on segui­ria exi­liat després de l'alli­be­ra­ment de Maut­hau­sen, fins el dia d'avui. L'acte de com­me­mo­ració pels 65 anys de l'alli­be­ra­ment del camp de con­cen­tració on ell va estar 4 anys i 9 mesos ha coin­ci­dit, aquest diu­menge, amb el seu ani­ver­sari. Ha fet 84 anys. Nas­cut a Tar­di­enta, Osca, el 1925, Alcu­bi­erre va cri­rar-se al barri de Sants de Bar­ce­lona i el 1939 va haver-se d'exi­liar a França amb la seva família. Tal com ha expli­cat ell mateix, el seu pare va morir després d'una pallissa dels SS a Gusen, un dels camps satèl·lit de Maut­hau­sen.

Les vícti­mes i els fami­li­ars, lide­rats per l'asso­ci­ació Ami­cal Maut­hau­sen, han par­ti­ci­pat en els diver­sos home­nat­ges paral·lels que s'han anat duent a terme en els dife­rents monu­ments de Maut­hau­sen que hi ha dedi­cats a les vícti­mes de cada país. Espe­ci­al­ment emo­tiu ha estat el moment en què Gimeno i Alcu­bi­erre han fet una ofrena flo­ral al monu­ment francès, men­tre nois i noies fran­ce­sos can­ta­ven 'Ai Car­mela', un cant simbòlic del repu­bli­ca­nisme.

L'acte d'home­natge dels repu­bli­cans de l'Estat s'ha dut a terme davant del monu­ment que van pagar fami­li­ars de vícti­mes, ja que el règim fran­quista no va eri­gir-ne cap. L'esde­ve­ni­ment ha estat pre­si­dit per la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol, Maria Teresa Fernández de la Vega i pel con­se­ller d'Inte­rior, Rela­ci­ons Ciu­ta­da­nes i Par­ti­ci­pació, Joan Saura.

Saura demana a la dreta espa­nyola que no uti­litzi el racisme com a ele­ment par­ti­dista
El con­se­ller d'Inte­rior, Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals i Par­ti­ci­pació, Joan Saura, ha apro­fi­tat el seu par­la­ment per fer un avís a la dreta espa­nyola: "Que no uti­lit­zin la xenofòbia, el racisme i la immi­gració com a ele­ment par­ti­dista perquè això és perillós i així s'ha demos­trat històrica­ment a Europa", ha dit.

Després dels home­nat­ges als monu­ments de cada país, dele­ga­ci­ons de països d'arreu del món han obert les por­tes del camp de con­cen­tració, 65 anys després de l'alli­be­ra­ment, de manera simbòlica. Tot seguit, les diver­ses dele­ga­ci­ons, de països tan dis­pars con el Canadà, Colòmbia, Itàlia o Azer­ba­jan han fet una altra ofrena flo­ral, ja a l'inte­rior del camp de con­cen­tració.

El camp de con­cen­tració de Maut­hau­sen va ser alli­be­rat pels ali­ats el 5 de maig de 1945. Fins ales­ho­res, 200.000 pre­so­ners van patir les con­di­ci­ons inhu­ma­nes d'inter­na­ment i els mètodes de tur­tura de les SS en aquest camp de con­cen­tració. Es cal­cula que 120.000 van per­dre-hi la vida, ja sigui per la fatiga extrema, epidèmies, fam, fred, tor­tu­res, afu­se­lla­ments o a causa de l'assas­si­nat en cam­bres de gas.