Societat
Millet i Montull es creuen acusacions
L’expresident del Palau diu que només firmava papers presentats pel seu subordinat i aquest que actuava a les ordres del primer
¿Que va ser primer, l’ou o la gallina? O dit d’una altra manera: qui és més responsable de l’espoli del Palau de la Música, l’home que fins al juliol va dirigir la institució, Fèlix Millet, o el que fins aleshores va ser el seu més fidel subordinat, Jordi Montull? Aquest és l’enigma que ahir van deixar damunt la taula del jutge Juli Solaz els dos principals imputats en el cas del Palau, després de declarar durant poc més de dues hores per la querella de la fiscalia pels delictes d’apropiació indeguda, malversació de cabals públics i falsificació documental.
Millet, en una declaració plena de vaguetats, va assegurar que ell es limitava a signar la documentació que li portava Jordi Montull, mentre que l’exdirector administratiu del Palau va dir tot el contrari: que es limitava a executar les ordres que li donava el seu president.
L’interrogatori es va cenyir, només, als fets denunciats per la querella –corresponents a l’any 2003– i a ratificar la confessió presentada al jutjat per Millet i Montull. Tot i l’intent del jutge per delimitar l’interrogatori, Millet sí que va respondre a una pregunta sobre els pagaments a fundacions polítiques per assegurar que són legals.
Comissions del 10%
En un altre moment, Millet es va negar a identificar els que han cobrat en negre del Palau: “No diré noms per no comprometre ningú”, va declarar. L’expresident del Palau va explicar que els beneficiaris de pagaments en negre eren comissionistes que mediaven amb els patrocinadors de la institució i que reclamaven una gratificació d’entre el 10 i 15 per cent. Millet tampoc va voler donar noms dels representants d’orquestres que, segons ell, han cobrat en negre. També va insistir que havia pagat en metàl·lic les dietes del cor de l’Orfeó.
Per la seva part, Jordi Montull va mantenir l’estratègia dirigida a exculpar la seva filla Gemma. Va assegurar que aquesta –contra la qual també es dirigeix la querella– només portava la comptabilitat del Palau i que actuava sempre a les seves ordres, i que era aliena als moviments de diners fets al marge de la llei.
Millet, en una declaració plena de vaguetats, va assegurar que ell es limitava a signar la documentació que li portava Jordi Montull, mentre que l’exdirector administratiu del Palau va dir tot el contrari: que es limitava a executar les ordres que li donava el seu president.
L’interrogatori es va cenyir, només, als fets denunciats per la querella –corresponents a l’any 2003– i a ratificar la confessió presentada al jutjat per Millet i Montull. Tot i l’intent del jutge per delimitar l’interrogatori, Millet sí que va respondre a una pregunta sobre els pagaments a fundacions polítiques per assegurar que són legals.
Comissions del 10%
En un altre moment, Millet es va negar a identificar els que han cobrat en negre del Palau: “No diré noms per no comprometre ningú”, va declarar. L’expresident del Palau va explicar que els beneficiaris de pagaments en negre eren comissionistes que mediaven amb els patrocinadors de la institució i que reclamaven una gratificació d’entre el 10 i 15 per cent. Millet tampoc va voler donar noms dels representants d’orquestres que, segons ell, han cobrat en negre. També va insistir que havia pagat en metàl·lic les dietes del cor de l’Orfeó.
Per la seva part, Jordi Montull va mantenir l’estratègia dirigida a exculpar la seva filla Gemma. Va assegurar que aquesta –contra la qual també es dirigeix la querella– només portava la comptabilitat del Palau i que actuava sempre a les seves ordres, i que era aliena als moviments de diners fets al marge de la llei.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
