Estira-i-arronsa entre Alemanya i la Generalitat per l'ensenyament de la llengua germànica

Avui és dia d’exàmens. Aquest divendres comencen les oposicions del 2009 per obtenir una plaça de professor d’educació secundària. A les llistes no hi figura cap plaça d'ensenyant de llengua alemanya. De fet, des del 2003 únicament se n’han creat sis. Només el 2% dels escolars de Catalunya –el 70% dels quals a l’escola concertada– arriben a estudiar alemany.

L'ensenyament de l’alemany a les escoles catalanes provoca un estira-i-arronsa permanent entre el departament d’Educació i l’ambaixada d’Alemanya. Amb motiu del conflicte, els dos organismes s'han intercanviat cartes amb propostes i explicacions.

Segons l’administració, els esforços per difondre aquest idioma estranger són suficients –jornades d’impuls de la llengua o ofertes d’intercanvi entre instituts–, mentre que els representants alemanys creuen que s’ha de tenir en compte el paper d’Alemanya a la Unió Europea i les intenses relacions comercials amb Catalunya.

Avui dia, dins la UE, Alemanya és el segon importador de productes catalans, malgrat el minso coneixement de la llengua. A més, aquest país, després dels Estats Units, és el que ofereix un major nombre de beques d'estudis al Principat. I encara una altra dada: un de cada tres ciutadans europeus domina aquesta llengua, que després de l’anglès és la més present a la xarxa.

Pel cònsol general adjunt d'Alemanya a Barcelona, Thomas Pfanne, la deixadesa de l’ensenyament del idioma és “molt greu, perquè les opcions professionals dels joves catalans disminueixen”. “Hem escrit cartes al conseller d’Educació, Ernest Maragall, però les respostes ens han decebut molt, hem percebut un retrocés en l’interès oficial”, afegeix Pfanne.

La llei de l’oferta i la demanda
El catedràtic de filologia alemanya de la Universitat de Barcelona Javier Orduña ha estudiat la situació i considera que l’alemany està “deixat de banda en l’educació secundària pública i confinat a les escoles oficials d’idiomes (EOI), les quals no viuen separades del seu entorn i depenen del fet que els alumnes s’hagin iniciat en la llengua”.

Orduña apunta que l’afluència a les EOI està estretament lligada a la familiaritat de la llengua i, per tant, que el seu estudi a la secundària disminueixi any rere any afecta negativament la demanda posterior. El curs 2005-2006 hi havia 9.803 alumnes a Catalunya que van triar l’alemany com a segona llengua estrangera a l'ESO, i aquest últim curs han estat 9.378. Aquest descens és significatiu si es compara amb altres idiomes com l’anglès o el francès.

Però el departament d’Educació sosté que en els últims anys hi ha hagut un canvi i l’oferta pública de l’ensenyament de la llengua alemanya s’ha produït a les EOI. En l’últim curs, a tot Catalunya hi havia 7.680 places. Segons explica una portaveu de la conselleria, “des de l’any passat es permet que a partir dels 14 anys els adolescents s’apuntin a aquests centres, i això és el que està passant, hi ha hagut un canvi d’inèrcia en la demanda”.

El professor Orduña qüestiona precisament això i assenyala que l’alemany a les EOI està estancat per la manca d’ensenyament a la secundària. “Si l’administració fes el mateix esforç en recursos i professionals docents, la demanda creixeria”, conclou.