Sense pis i amb hipoteca

Fa uns cinc anys la societat pressionava: si no tenies un pis en propietat és que malbarataves la nòmina, feies el tonto. I el Gustavo Gaitán no ho volia ser. Ni ell ni les 181.000 famílies de tot l'Estat que aquest any acabaran al carrer perquè no poden pagar la hipoteca, segons els comptes del Consell General del Poder Judicial. El drama, però, és que a més de trobar-se sense pis hauran de continuar pagant un deute hipotecari.

Gaitán, com milers de persones, es va sobrendeutar per un pis de Rubí sobrevalorat, seduït per finançaments de fins al 120% del valor de l'habitatge i quotes que podia pagar en 50 anys. Ningú comptava amb les pujades de l'Euríbor, amb la crisi, amb l'atur i la majoria no havia llegit la lletra petita. Tampoc sabien que a l'Estat, a diferència de Portugal, França, Alemanya, Anglaterra o Estats Units, les entitats bancàries poden quedar-se la casa per impagament i, en cas que la subhasta quedi deserta, continuar reclamant el 50% del preu que marca la taxació del pis.

La primera quota hipotecària que va pagar Gaitán al 2006, immigrant colombià de 46 anys, era de 920 euros, les revisions cada sis mesos van fer que a finals del 2007 ja hagués de donar-ne 1.580. Aleshores, les quotes pujaven i el seu sou de conductor de camió es reduïa. Dissortadament, el moment en què es va quedar a l'atur va coincidir amb la reagrupació de la seva família: la dona, dos fills i la sogra, i ja eren cinc boques a alimentar. "El pitjor malson" de la seva vida, com ell ho qualifica, va arrossegar també una família de Figueres. Una parella d'amics –aleshores– que van fer-li d'avalistes i es van veure obligats a pagar 50.000 euros a Caja Madrid mitjançant una ampliació d'hipoteca.

Si ningú compra el pis de Gaitán quan surti a subhasta, la caixa se l'adjudicarà per la meitat del preu i ell encara deurà a l'entitat uns 110.000 euros més els diners de l'aval, els interessos i els costos del judici, que són molt elevats, gairebé un 10% del preu total del pis.

Els hipotecats es mobilitzen
La Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), que va néixer a Barcelona fa un any i té més de 700 associats, ha iniciat una campanya de recollida de firmes per visibilitzar el rebuig de la societat a aquestes situacions d'abús i instar el govern espanyol a reformar la llei d’enjudiciament civil. La portaveu de la Plataforma, Ada Colau, explica que la demanda principal és "que s'instauri la dació de pagament com a molts països europeus, és a dir, fer que quan es lliurin les claus del pis, el deute contret quedi liquidat".

De moment, els grups d'ERC i ICV han acceptat aquesta proposta i s'han compromès a intentar que entri la iniciativa en el paquet de mesures anticrisi que s'està discutint al Congrés. Ada Colau assegura que aquesta és “una proposta de mínims” que permetria a les famílies “començar de zero”. A més, permetria redireccionar la situació actual, però també serviria perquè en el futur “les entitats financeres es repensessin repetir les irresponsabilitats que han comès” fins ara.

Un dels afiliats a la plataforma és l'aturat Magí Ximenis, de 46 anys, que ha estat desnonat aquest mateix any. El seu pis estava taxat en 164.000 euros i s'ha quedat amb "un deute de per vida" de 38.900. "Encara no sé com hauré de pagar perqué estic esperant la resolució del jutjat de Tarragona", explica amoïnat, "però ara cobro 426 del subsidi d'atur i ja estic pagant un lloguer de 383 euros".

Un dels últims desnonaments a Catalunya, va ser a Sabadell dimecres passat dia 31. Una parella en atur, presidents de torn de la comunitat de veïns, va haver de marxar amb les maletes i el pijama del seu pis del número 6 de la Ronda Navacerrada, al barri de Ca n’Oriach. Els Mossos d'Esquadra es van presentar a casa seva per fer-los marxar per ordre judicial. Havien decidit quedar-se a dormir al cotxe, però els serveis socials els han ofert un hostal fins després de Setmana Santa.