Societat
La marmota alpina s'estén pel Pirineu català
Es tracta d'un exitós exemple de reintroducció d'espècies
Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han demostrat, mitjançant un mapa de la distribució potencial, la capacitat d'adaptació de la marmota alpina (Marmta marmota) als prats del Pirineu.
A Catalunya la marmota es va extingir fa entre 10.000 i 15.000 anys, a finals del Plistocè, quan l'augment de les temperatures va fomentar l'extinció de la marmota alpina al Pirineu. No obstant això, entre 1950 i 1988 el govern francès va introduir fins a 400 exemplars d'aquesta especie de marmota al Pirineu. Les primeres aparicions a l'Estat espanyol daten entre 1962 i 1964 a la vall d'Otal (Osca), però no va ser fins als anys 80 que es van començar a detectar les primeres marmotes al Pirineu català.
Una marmota molt agraïda
Tots els efectes que han observat que la marmota té sobre l'ecosistema del Pirineu català “són positius”, segons afirma Bernat Claramunt, autor principal i investigador al CREAF, l'UAB i LUTRA (Associació Mediambiental). A l'inici es temia perquè “podria competir amb la perdiu blanca”, però han vist que això no està sent així i, de moment, “conviuen perfectament”. “Com que és un herbívor que viu en colònies, el seu impacte sobre la flora dels prats alpins i subalpins pot ser important. “A més, el seu impacte sobre la perdiu blanca és molt baix”, explica Claramunt.
Un dels beneficis de la introducció de la marmota és que com que torna a ser una espècie abundant i de mida mitjana, els depredadors del Pirineu han trobat “una presa fàcil de capturar”. Un exemple d'això n'és l'àguila daurada (Aguila chrysaetos), que s'alimenta de marmota tot sovint. Els científics, a més, han observat que sovint les guineus també les capturen.
Marmotes a cabassos
La proliferació de la marmota a l'ecosistema del Pirineu és bona però, tot i saber que s'està reproduint favorablement, “no hi ha manera de saber quantes marmotes hi ha exactament al Pirineu català”, afirma Claramunt, “El que sí sabem és que n'hi ha moltes, però no podem dir si n'hi ha 10.000 o 50.000 perquè no se sap la xifra en exactitud”, conclou l'investigador.
Tot i això l'equip de científics al CREAF-UAB, conjuntament amb l'associació d'estudis ambientals Lutra, han descobert fins on pot arribar l'expansió d'aquesta espècie, ja que cal determinar la magnitud dels efectes directe i indirectes sobre l'ecosistema alpí. Els resultats d'aquesta descoberta, publicats a Ethology Ecology and Evolution, es poden visualitzar en un mapa de distribució potencial de l'espècia al Pirineu català. Així doncs, la marmota podria arribar a ocupar tots els prats alpins i subalpins del Pirineu.
Cal tenir en compte que al món hi ha 14 especies de marmota però a Europa només n'hi ha una (principalment als Alps), la mateixa que s'ha introduït al Pirineu Català. Així mateix, es tracta del mamífer rosegador més gran d'Europa, amb una gran capacitat de reproducció; segons estudis realitzats al 2000 la població era de més de 10.000 exemplars.
A Catalunya la marmota es va extingir fa entre 10.000 i 15.000 anys, a finals del Plistocè, quan l'augment de les temperatures va fomentar l'extinció de la marmota alpina al Pirineu. No obstant això, entre 1950 i 1988 el govern francès va introduir fins a 400 exemplars d'aquesta especie de marmota al Pirineu. Les primeres aparicions a l'Estat espanyol daten entre 1962 i 1964 a la vall d'Otal (Osca), però no va ser fins als anys 80 que es van començar a detectar les primeres marmotes al Pirineu català.
Una marmota molt agraïda
Tots els efectes que han observat que la marmota té sobre l'ecosistema del Pirineu català “són positius”, segons afirma Bernat Claramunt, autor principal i investigador al CREAF, l'UAB i LUTRA (Associació Mediambiental). A l'inici es temia perquè “podria competir amb la perdiu blanca”, però han vist que això no està sent així i, de moment, “conviuen perfectament”. “Com que és un herbívor que viu en colònies, el seu impacte sobre la flora dels prats alpins i subalpins pot ser important. “A més, el seu impacte sobre la perdiu blanca és molt baix”, explica Claramunt.
Un dels beneficis de la introducció de la marmota és que com que torna a ser una espècie abundant i de mida mitjana, els depredadors del Pirineu han trobat “una presa fàcil de capturar”. Un exemple d'això n'és l'àguila daurada (Aguila chrysaetos), que s'alimenta de marmota tot sovint. Els científics, a més, han observat que sovint les guineus també les capturen.
Marmotes a cabassos
La proliferació de la marmota a l'ecosistema del Pirineu és bona però, tot i saber que s'està reproduint favorablement, “no hi ha manera de saber quantes marmotes hi ha exactament al Pirineu català”, afirma Claramunt, “El que sí sabem és que n'hi ha moltes, però no podem dir si n'hi ha 10.000 o 50.000 perquè no se sap la xifra en exactitud”, conclou l'investigador.
Tot i això l'equip de científics al CREAF-UAB, conjuntament amb l'associació d'estudis ambientals Lutra, han descobert fins on pot arribar l'expansió d'aquesta espècie, ja que cal determinar la magnitud dels efectes directe i indirectes sobre l'ecosistema alpí. Els resultats d'aquesta descoberta, publicats a Ethology Ecology and Evolution, es poden visualitzar en un mapa de distribució potencial de l'espècia al Pirineu català. Així doncs, la marmota podria arribar a ocupar tots els prats alpins i subalpins del Pirineu.
Cal tenir en compte que al món hi ha 14 especies de marmota però a Europa només n'hi ha una (principalment als Alps), la mateixa que s'ha introduït al Pirineu Català. Així mateix, es tracta del mamífer rosegador més gran d'Europa, amb una gran capacitat de reproducció; segons estudis realitzats al 2000 la població era de més de 10.000 exemplars.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.