La nova canonada entre Sau i Barcelona es posa en marxa

L’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), dependent del departament de Medi Ambient i Habitatge, ha posat en servei la nova canonada de grans dimensions que transporta l’aigua procedent de l’embassament de Sau fins a Barcelona. La nova artèria substituirà l’antic aqüeducte excavat en túnel que l’any 2008, en plena crisi de la sequera, va provocar un fort debat a causa del retard en la reparació de les seves fuites. Possiblement a causa d’aquell record nefast, ATLL ha posat en servei la important canonada alternativa amb total discreció, sense ni tan sols emetre una nota informativa. La discreció respecte a aquest projecte contrasta amb la seva importància pel que fa al subministrament d’aigua a l’àrea de Barcelona (el subministrament de gairebé la meitat de l’àrea metropolitana depèn d’aquesta connexió) i el cost del projecte, més de 78 milions d’euros.

L’aqüeducte Pasteral-Cardedeu-Trinitat es va posar en marxa l’any 1967 per fer arribar a Barcelona l’aigua dels embassaments de Sau i Susqueda. Després de passar per la planta potabilitzadora de Cardedeu, la conducció d’aigua va ser construïda amb un túnel de 3 metres de diàmetre excavat sota la serralada Litoral fins a arribar a Santa Coloma de Gramenet. Els anys 1980 i 1990 es van detectar diverses fuites en aquesta conducció subterrània, però només se’n van poder reparar algunes a causa de les dificultats tècniques de les obres, en especial per la impossibilitat de tancar l’aqüeducte per realitzar les reparacions des de l’interior (atès que no es podia aturar el subministrament a l’àrea de Barcelona).

Fa gairebé 10 anys, la Generalitat va decidir que la solució més viable era construir una canonada alternativa paral·lela a l’autopista AP-7 i la llera del Besòs.

Al final paga Catalunya
Les obres es van iniciar al 2003 i havien d’estar completades el 2006, amb finançament a càrrec de l’administració central (perquè es consideren d’interès general) i la Unió Europea. La retirada del Pla Hidrològic Nacional i, després, les ambigües negociacions del departament de Medi Ambient van fer que l’obra acabés anant a càrrec de la Generalitat de forma gairebé total. Aquest problema de finançament ha estat en bona part la causa del retard de gairebé quatre anys en la finalització del projecte.

De forma paral·lela a la lenta construcció de la nova canonada, es van agreujar les fuites d’aigua de l’aqüeducte subterrani coincidint en el temps amb la crisi de la sequera del 2008. Després de fortes crítiques contra el departament de Medi Ambient i l’Agència Catalana de l’Aigua per una suposada falta de diligència en la reparació de les avaries, es van haver d’invertir 765.000 euros per recuperar fins al 92% de l’aigua procedent de les fuites.