«M'he tret un pes de sobre»

Per fi s'han sentit protagonistes de la història i no pas d'històries i batalles contades en la intimitat familiar en les sobretaules dels dies de festa anyal. Dels 146 protagonistes d'Els noms de la guerra, prop d'un centenar van reunir-se ahir a la Farinera per assistir a la presentació del llibre.

L'acte va començar a les set del vespre, una hora abans de l'horari habitual de l'inici de les presentacions de llibres a Girona. A les cinc ja n'hi havia que esperaven. Molts van arribar mudats, amb vestit i corbata. De permanents, no en vaig veure tantes. Però ningú no anava de cada dia, més aviat per a les ocasions solemnes.

Va ser un acte emotiu. No es va explicar cap d'aquelles vivències luctuoses, tristes i tràgiques d'aquells supervivents de la guerra i de la postguerra civil. Cap batalleta de ningú en concret, però va ser un acte emotiu. Era emocionant veure'ls arribar, acompanyats per algun familiar, fill, filla, espòs, esposa, nét, néta. Alguns van venir molt atropellats, amb bastó, crosses o cadira de rodes: «Perquè hi havíem de ser; no ens ho podíem perdre.» «Perquè allò va ser molt gros.» «Perquè m'he tret un pes de sobre.» Tots s'han tret un pes de sobre.

Alguns no hi van poder ser, perquè d'ençà que la sèrie va començar a ser publicada a El Punt, han traspassat. Però hi van ser presents els seus descendents.

La sala d'actes de la Farinera –col·lectivitzada i que va resistir els bombardejos feixistes durant la Guerra Civil– es va omplir. Sobreeixia. A la sala del costat, que també era plena, s'hi havia instal·lat una pantalla de televisió per seguir els parlaments.

Protagonistes, familiars, historiadors. Hi vam veure Jordi Font, director del Museu de l'Exili; Jordi Cabezas, alcalde de la Jonquera; Rafel Bruguera, exalcalde de l'Escala i autor de llibres d'història sobre aquell període; l'empresari Joaquim Vidal. Al final van fer una foto de grup al pati de la Farinera; feia molta fred, per pescar. Només no hi surt Joan Pellejà, de Pont de Molins (1921), que va venir en tren des de Figueres, i d'allí fins a casa, en cotxe, que ell mateix condueix.

Vaig veure que a tots aquells joves, adolescents o infants fa setanta anys els agradava poder parlar, explicar. Em va semblar veure'ls molt satisfets, però molt, quan els periodistes de TV3, de l'ACN, de TVGi o de Ràdio Girona-Cadena SER els posaven el micròfon a davant. Explicaven tot allò que ja havien explicat als seus néts i que aquests havien transcrit a l'ordinador i que, després, havien enviat per correu electrònic a Susanna Oliveira –«persona sensible i de qualitat extraordinària, com Florent Morante», segons el catedràtic Joan Villarroya, director de l'obra.

Tots van venir a palpar com havia quedat aquest llibre històric, a veure escrita, per fi, la seva vivència, la seva història. Alguns ho necessitaven perquè no pas tots havien sortit en els 52 capítols publicats durant un any els diumenges a El Punt, generalment a la plana 8. Susanna Oliveira, coordinadora del llibre, els ho va explicar, els va tranquil·litzar i els va convèncer: «La història de 146 persones no cap en una sèrie de 52 capítols.» Vet aquí el llibre que fa protagonistes les víctimes dels protagonistes dels llibres d'història. En vaig conèixer uns quants i amb els que conec que no surten al llibre no sé pas quants llibres més es podrien fer.