La màscara argentina

Un jove tus diverses vegades enmig d’un vagó de la línia B del metro a Buenos Aires. Primer el miren amb mala cara, fins que una senyora impacient l’increpa de mala manera: “Tapa’t la boca, ¿no veus que ens contagiaràs a tots? Si estàs malalt, queda’t a casa”. Ningú dóna la raó a la senyora, però tampoc al noi, que a aquestes altures ha reconegut que la multitud està de la banda de la seva agressora.

L’escena és verídica, simple termòmetre de la psicosi generalitzada en què la grip nova ha sumit la capital de l’Argentina, que també ha viscut l’hivern més fred de la dècada. Hospitals col·lapsats, classes suspeses, universitats tancades, embarassades i asmàtics amb permís laboral, teatres amb les obres suspeses, centres comercials buits i el turisme paralitzat són algunes de les conseqüències d’una epidèmia que ja ha matat unes 261 persones i col·loca l’Argentina al darrere dels Estats Units, amb 302, pel que fa a víctimes mortals. Les veus crítiques dins el govern de Cristina Fernández dupliquen el nombre d’afectats i denuncien almenys 400.000 infectats.

“La xifra de morts es pot calcular de dues maneres. Comptabilitzant els casos confirmats o calculant també els que nosaltres anomenem insuficiència respiratòria aguda greu. En un període de pandèmia, assumim que aquestes morts van ser de grip nova. Però la xifra oficial no les inclou”, va assegurar el president de la Federació Sindical dels Professionals de la Salut, Jorge Yabkowski.

El consens generalitzat és que el rècord argentí es pot atribuir a un inici de pandèmia emmascarat per la campanya electoral de les eleccions legislatives del 28 de juny. Dos dies abans dels comicis, el ministeri argentí de Salut va informar que hi havia 1.587 afectats pel virus H1N1, però dilluns la ministra Graciela Ocaña va ser destituïda al capdavant de la cartera. En la primera conferència pública, el seu substitut, Juan Manzur, va admetre 100.000 malalts. Els dies següents van ser els de les mesures més fortes, endarrerides per un evident esforç per evitar costos polítics abans de les eleccions, que finalment va perdre l’oficialisme.

Dilluns van tornar a classe uns deu milions d’alumnes, que aquest any han vist ampliat amb quinze dies l’habitual descans hivernal del mes de juliol. Amb els nens a casa, el tema de discussió més recurrent va ser què fer-ne en una ciutat que va haver de tancar tots els circuits recreatius habituals. Els teatres van cancel·lar durant deu dies les funcions per evitar aglomeracions i en el reinici de l’activitat –la setmana passada– gairebé no hi va haver cap moviment de públic.

De fet, els hàbits d’entreteniment han canviat dràsticament per la grip, i activitats com ara connectar-se a internet o mirar la televisió han agafat protagonisme durant el “tancament obligat” de l’hivern. Una enquesta online de la consultora MindShare demostra que el 60% dels enquestats han aprofitat el temps lliure per connectar-se més a la xarxa, mentre que la meitat van seure davant la televisió.

Caiguda del comerç i el turisme
“Quedi’s a casa” és la principal recomanació que ha fet el govern a la població, mitjançant cartells que han empaperat Buenos Aires. La campanya va tenir efectes devastadors sobre el comerç minorista i sobretot el turisme. Segons un informe de la Confederació Argentina de la Mitjana Empresa, les vendes van caure al juliol un 16,1%, si es comparen amb el mateix mes del 2008.

Les vacances d’hivern, mentrestant, van acabar amb baixades de vendes de l’ordre del 60% als principals centres turístics del país. En aquest fosc escenari, les que estan de celebració són les farmàcies, que han venut un 9% més gràcies a la demanda de mascaretes i alcohol en gel, armes contra el virus de la grip nova que s’han convertit en les estrelles de la temporada.