Cop contra els tallers il·legals

Una setantena de detinguts, 300 víctimes identificades, més de 750 efectius policials i 72 escorcolls simultanis. Aquestes són algunes de les xifres de la macrooperació que els Mossos d’Esquadra van desplegar ahir a Mataró contra una xarxa que explotava ciutadans d’origen xinès en tallers tèxtils clandestins.

Els barris de Cerdanyola, l’Eixample, la Llàntia i Rocafonda, de la capital del Maresme, van ser l’escenari del dispositiu que, des de les 9.30 hores, va permetre escorcollar naus industrials, pisos, garatges, locals comercials i vivendes unifamiliars que funcionaven –totalment o parcialment– com a tallers de confecció.

La d’ahir és, segons diverses fonts consultades, l’operació policial més important desplegada mai a Catalunya i a l’Estat contra l’explotació laboral i el tràfic de persones. Feia mesos que la unitat central de tràfic d’éssers humans de la divisió d’investigació criminal dels Mossos d’Esquadra investigava, en estreta coordinació amb la Fiscalia Especial contra el Crim Organitzat, l’activitat d’aquests tallers i la vinculació de tots ells amb una xarxa d’origen xinès dedicada a explotar compatriotes seus. En alguns dels immobles inspeccionats ahir, els Mossos van descobrir autèntics zulos, on darrere d’un moble s’amagava una paret foradada que donava accés a un taller.

A diferència d’altres cossos policials, els Mossos no van detenir les víctimes de l’explotació laboral, que van quedar en llibertat al cap d’unes hores després de prestar declaració. Fins i tot en els casos en què les víctimes residien en algun dels domicilis escorcollats, van poder tornar-hi, ja que els Mossos es van limitar a precintar l’habitació utilitzada com a taller.

Degoteig de detinguts
Així, els Mossos únicament van detenir els encarregats dels tallers a qui es vincula amb la xarxa organitzada. Els arrestats, la majoria homes, van ser traslladats a diferents comissaries: Mataró, Premià, Badalona i Pineda de Mar. El degoteig de detencions va ser constant al llarg del dia i la xifra –al voltant dels setanta– es correspon amb el nombre d’immobles escorcollats.

En alguna de les inspeccions realitzades, els Mossos van comprovar que algunes víctimes treballaven en condicions d’esclavatge. Algun local es tancava per fora mentre es treballava a l’interior. També hi havia víctimes –la majoria–, que residien en condicions sovint infrahumanes en els tallers clandestins. Els que no hi vivien, feien jornades laborals interminables, ja que, segons explicaven els veïns, les anades i vingudes amb bosses de la compra, l’olor de menjar o el soroll de les màquines a altes hores de la nit eren una constant.

Connexió entre locals
Després de les proves recollides en els tallers inspeccionats, no es dóna per tancada la investigació. Se sospita de l’existència de connexions entre els diferents tallers, que funcionarien sota l’aixopluc d’una mateixa xarxa d’explotació de ciutadans xinesos, al capdavant de la qual també hi hauria persones d’origen xinès. Un veí de l’immoble escorcollat al número 39 del carrer Almogàvers, al barri de Cerdanyola, apuntava que “cada sis mesos canvien els treballadors, que sempre són xinesos”.

A més dels efectius policials desplaçats a Mataró d’arreu de Catalunya, en la macrooperació hi van participar més de 30 traductors de xinès i més de 20 secretaris judicials. El dispositiu es va fer a partir de dos quarts d’onze del matí per trobar els tallers a ple rendiment. No va ser així en tots els escorcolls, encara que el més important és que es va trobar abundant material tèxtil. En algun cas, fins i tot etiquetes –en principi originals– de conegudes marques de roba.