El principal promotor musical del Palau diu que l'han utilitzat

El principal promotor de concerts del Palau de la Música des de fa més de 30 anys, Alfonso Aijón, va assegurar ahir a l'AVUI en conversa telefònica des de Lisboa que Fèlix Millet l'ha utilitzat. "Totes les operacions que vaig fer amb el Palau de la Música eren correctíssimes, no entenc què vol dir Bergós -a la carta que adreça a Jordi Montull, mà dreta de Millet, on l'aconsella com enganyar Hisenda- quan diu que cal evitar preguntes relacionades amb el Sr. Aijón", assegura. "Si Millet ha comès alguna irregularitat ha sigut sense que jo me n'assabentés", afegeix.

Aijón, cap de l'empresa Ibermúsica, és el promotor a l'Estat d'algunes de les orquestres més importants del món, des de les Filharmòniques de Viena i Berlín fins a directors i solistes com Zubin Mehta, Daniel Barenboim o Anne-Sophie Mutter. Aquesta temporada 2009-2010 presenta dins del cicle Palau 100 l'Orquestra Filharmònica d'Israel, dirigida per Mehta, la Filharmònica de Nova York i la London Symphony, sota la batuta de Daniel Harding, però altres temporades ha portat els artistes de 10 o 12 concerts dels 16 programats en el cicle estrella del Palau.

Amb temporada pròpia a Madrid, Aijón nega "rotundament" que hi hagués hagut cap transacció obscura amb el Palau de la Música. "No entenc per què surto en aquella carta. L'únic que se m'acudeix és que utilitzés el meu nom i el d'altra gent per fer i desfer".

Aijón, absolutament "indignat", explica que la seva no és "una pime". "Cada mes tenim inspeccions d'Hisenda", puntualitza. "Mai he dinat amb Millet ni he estat a casa seva, i tampoc és que fos gaire aficionat a la música". "El mal que ha fet és molt fort", acaba.

Tots units contra Millet

Si la carta de Bergós implica Aijón, la de Millet ha fet reaccionar els directors dels grans equipaments públics catalans, que ahir van signar un comunicat conjunt. El Mercat de les Flors, el Centre d'Arts Escèniques de Reus, el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, el Macba, el MNAC, L'Auditori i el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa argumenten que cap d'aquests centres fa pagaments sense factura ni en negre, que tots passen per "estrictes controls" d'auditors i interventors, que les seves remuneracions com a directius són aprovades pels respectius òrgans de govern i són "xifres raonables per sota (...) l'àmbit de l'empresa privada". També mostren la seva indignació per l'acusació de Millet de cobraments en negre que "els sotasignats confirmem no haver dut a terme en cap ocasió".