Gran diada castellera per la Mercè

Domini verd. Una espectacular torre de 9 va rubricar l’esplèndida actuació que els Castellers de Vilafranca van oferir ahir als milers d’aficionats que, com cada any, van omplir la plaça de Sant Jaume per presenciar la diada de la Mercè, una de les cites més importants de la temporada. Els Minyons de Terrassa no van poder dur a plaça cap castell de gamma extra a Barcelona però van firmar dos castells de 9 pisos, i els Castellers de Barcelona van assolir el primer 4 de 8 amb l’agulla descarregat del seu historial.

Salvant les distàncies, l’actuació d’ahir dels Castellers de Vilafranca es pot resumir en clau barcelonista: tiki-taka, 4 de 9; tiki-taka, 3 de 9; es posa la cinquena marxa i... torre de 9. Estan molt forts. El “tres” i el “quatre” van ser impecables, i l’assalt al castell de gamma extra va pujar amb bona mida i amb el folre i les manilles ben disposades per a la lluita. Una torre preciosa, la tercera del compte vilafranquí. Vilafranca no s’atura i atenció perquè el seu cap, David Miret, va deixar entreveure que dissabte que ve, a Reus, podria intentar un altre castell/invent inèdit: el 5 de 8 amb l’agulla (efectivament, la catedral).

Ofici i bones maneres
Els Minyons de Terrassa van plantejar la diada amb la prioritat de descarregar el 3 de 9 i el 4 de 9, tal com ja havien fet per la festa major de la seva ciutat i per Sant Fèlix, a Vilafranca. De totes maneres, el fet que l’últim castell de 9 intentat per la colla –el 3 de 9, a Sabadell– hagués caigut, afegia pressió a uns Minyons que no podien fallar. Els terrassencs van resoldre amb molt ofici i bones maneres tots dos castells, que en cap cas van presentar problemes remarcables.
Per acabar, la colla va descarregar el 2 de 8, una estructura –amb un pom de dalt molt lleuger– que fa pensar en l’aposta superior (possible intent de 2 de 9 a Girona, 25 d’octubre), i un bonic pilar de 6.

Els Castellers de Barcelona, per la seva banda, van arribar a la cita cabdal del seu calendari confusos i amb un periple molt irregular. No era, per tant, el millor dels escenaris per afrontar la gran cita. Però és en aquestes situacions que les colles mesuren la seva talla real. I Barcelona, una vegada més, va demostrar que pot estar en millor o pitjor forma, però que té casta, un atribut del qual pocs poden presumir.

Lliçó de castellística
La seva sortida de 4 de 8 amb l’agulla va ser un tot o res i alhora una mostra de confiança absoluta per a un tronc que ho va brodar; va ser tota una lliçó de castellística.
Llàstima que després la colla es quedés a mitges amb el 2 de 8, que no va suportar la descarregada i, sobretot, amb el pilar de 7, que va caure –el quint se’l va endur– quan ja semblava vençut.