El Palau considera il·legals els convenis amb la Trias Fargas

En una reunió de més de quatre hores, la junta directiva de l’Orfeó Català va acordar ahir trobar-se la setmana que ve amb la Fundació Trias Fargas per conèixer què va signar exactament Fèlix Millet. La Junta va fer públic que cap òrgan de govern del Palau –ni la Fundació, ni l’Orfeó, ni el Consorci– va autoritzar mai cap conveni ni hi havia cap poder a favor de Millet que l’habilités legalment per signar res sense autorització entre 1999 i 2008. També ahir la junta va informar que Anna Balletbò, directora de la Fundació Olof Palme i vocal de la Fundació del Palau, va oferir retornar els 1.000 euros rebuts del Palau.

La reunió va aportar algunes sorpreses com el fet que Millet presentés una carta notarial en què posava a disposició de l’Orfeó la Creu de Sant Jordi, al·legant que l’havia rebut com a president de l’entitat. La junta va decidir que “si la vol tornar ha de ser a qui li ha donat, la Generalitat”, apuntava un membre de la Junta. Val a dir que l’Orfeó ja té la seva pròpia Creu de Sant Jordi. A més, la junta també va acordar excloure Millet com a soci de l’Orfeó Català.

D’altra banda, Clara Millet, que ja havia renunciat al seu càrrec com a directora d’Internacional de la Fundació, va presentar ahir en persona la seva renúncia com a vocal de la Junta no sense abans expressar-se dolguda i defensar la seva innocència, desvinculant-se dels actes delictius del seu pare.

Quant a la causa judicial, l’Orfeó i la Fundació presentaran un recurs davant l’Audiència Provincial en contra la decisió de Solaz de deixar en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull. La junta també va voler exculpar el tresorer Pau Duran, un dels cinc inculpats en la causa, restituint-li la confiança i l’honorabilitat. “Mai va signar cap paper i estem segurs que en una setmana caurà com a imputat”, deia un membre de la junta. Així, es va nomenar Duran, junt amb Josep Caminal, Antoni Dalmau i Jordi Font, com a membres d’una nova comissió institucional que estudiarà com articular l’estructura organitzativa de l’entitat, i també es va crear una comissió artística formada per Josep Maria Busquets, Josep Vila, Lluís Millet i dos cantaires de l’Orfeó per definir les futures línies artístiques del Palau.

Sobre l’anul·lació de la compra d’un local a l’empresa Belfort Baix (participada per Millet i Montull, i amb la qual guanyaven 1,5 milions d’euros), l’Orfeó va acordar cancel·lar de forma anticipada la hipoteca signada amb el Banc de Santander.

Finalment, es preveu que l’auditoria que s’està fent sobre els comptes del Palau en els últims 10 anys es faci pública la segona quinzena de novembre.

Auditoria extraordinària
La Generalitat ha decidit revisar “exhaustivament” els comptes del Palau i de l’Orfeó entre 2002 i 2007, després de destapar-se el cas Millet, tot i que les auditories fetes per la Intervenció General en aquests anys no presenten “responsabilitats penals, comptables o administratives”. En un comunicat, la conselleria d’Economia que dirigeix Antoni Castells ha respost algunes informacions que apuntaven que la Generalitat, en l’època de CiU i del tripartit, va donar per bons els comptes del Palau tot i reflectir irregularitats. Així, la Intervenció General avançarà uns mesos l’auditoria del 2008, alhora que ha obert una “auditoria extraordinària” sobre les aportacions públiques rebudes per l’Orfeó des del 2002 i l’“efectiva realització de les obres i serveis pagats”.