Baixa a la meitat el nombre de meduses al litoral català

La presència de meduses a les costes catalanes en el que portem d’estiu està sent notablement més baixa que l’any passat. De fet, els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua fa dos anys que treballa en el Projecte Medusa per estudiar els cicles biològics de les espècies més freqüents a Catalunya, calculen que els avistaments de meduses durant els mesos de juny i juliol podrien haver-se dividit entre dos respecte als de l’any passat i se situen, per tant, molt lluny dels pics de quatre anys enrere, quan s’observaven meduses en el 7% del total d’inspeccions a les platges.

Algunes de les possibles causes que investigadors de l’ICM-CSIC, com Josep Maria Gili, apunten per justificar aquest descens són, d’una banda, “el predomini de vents paral·lels a la costa, en lloc dels que van de mar cap a terra i que, amb aquest moviment, arrosseguen més meduses”. D’altra banda, també es contempla la influència dels forts temporals marítims de principis d’any que “poden haver ocasionat una mortalitat elevada dels pòlips de la medusa que viuen en el fons marí”.

Tot i així, Gili remarca que des que ha començat l’agost que la xifra de meduses localitzades està creixent, cosa que podria fer canviar la dinàmica de cara al final de temporada.

Durant l’estiu passat, la freqüència d’observació de meduses a les diferents platges catalanes en relació amb les inspeccions efectuades va ser del 3% , però en el 80% d’aquests casos es van localitzar en quantitats molt baixes (menys d’un individu per metre quadrat). Es calcula que en els tres mesos d’estiu hi haurà entre 18.000 i 20.000 picades de medusa a les platges catalanes.

De Cambrils a Roses
Una altra de les constatacions que permeten les dades de l’observació que ha fet l’ACA durant els últims nou anys és que, tot i que la presència de meduses és generalitzada i, per tant, pot tenir lloc a qualsevol punt, hi ha zones que en tenen amb més freqüència. Cambrils, Salou, Calafell, Barcelona i la badia de Roses són punts on és més freqüent trobar-hi meduses. Aquest fenomen s’explica, segons Gili, per la curta distància entre la platja i mar obert. Tot i així, apunta que les espècies que es troben a Catalunya –la més freqüent és la Pelagia noctiluca– són poc urticants.

Els experts troben en l’observació de les meduses i la conscienciació dels banyistes les millors pràctiques per evitar picades. En aquest sentit, el Projecte Medusa, que es va engegar a mitjans del 2007, busca avaluar les incidències de la proliferació de meduses, amb l’objectiu de conèixer-ne la distribució i poder elaborar protocols i recomanacions d’actuació, així com també preparar cursos formatius. D’altra banda, l’ACA també té una col·laboració amb l’Agència Especial Europea per desenvolupar un servei de predicció per satèl·lit d’aparició de meduses.